Finalment aquests darrers dies sembla que Alemanya (millor dit la Sra. Merkel) s’avé a parlar de polítiques de creixement. Podríem dir Benvinguda al club Sra. Merkel!, però no ens enganyem,
fa molt de temps que la Sra. Merkel és conscient d’aquesta necessitat. El que
passa és que ha esperat al moment que ha convingut a Alemanya per començar a
parlar de creixement. No ho ha fet abans per que els alemanys tenen molt clar
que si no posaven en solfa a Irlanda, Portugal, Grècia, Itàlia i Espanya, ells
acabarien pagant tota la immensa deute d’aquests països. Per tant han esperat
el moment oportú i quan tots ells ja “han fet els deures” Alemanya comença a parlar de polítiques de
creixement . Tots aquells economistes algun d’ells professor universitari, com el Sr. Gonzalo Bernardos que li deien poc menys que ignorant a la Sra. Merkel per que
només parlava d’austeritat i de dèficit zero, s’han quedat amb un pam de nas doncs
l’únic que ella esperava era que arribés el moment oportú.
 |
| La Sra. Merkel creu que ja ha arribat el moment d'implementar a Europa polítiques que afavoreixin el creixement econòmic, mantenint l'austeritat |
Aplicar a Europa polítiques de creixement abans, hauria comportat que la majoria de països amb dèficit i fortament endeutats com Espanya haguessin continuat amb mesures de cara a la galeria, sense resultats clars en l’estructura d’ingressos i despeses del país.
Ara caldrà veure com s’enfoquen aquestes polítiques de creixement. En
el cas dels alemanys no em preocupa gens; ho faran bé segur. La preocupació em
ve una vegada més del costat d’un govern espanyol que ha demostrat ja ben
clarament que no saben què fer, ni com fer, per resoldre els problemes del
país. Tots sabem que polítiques de creixement se’n poden fer per la via de les
inversions i fent circular els diners de manera que des de la banca flueixin
cap a les empreses per la via del finançament de les mateixes a preus
raonables, i no als preus que cal pagar avui per aconseguir que un banc et
deixi diners, si és que finalment ho acabes aconseguint.
Tots hem vist com són els bancs espanyols. Tot el diner públic que han
rebut l’han utilitzat per sanejar els seus comptes de resultats i maquillar
tots els actius tòxics immobiliaris que tenien, però en cap cas l’han fet
servir per finançar les empreses del país o per crear riquesa. Potser la
riquesa que han creat ha estat pels seus consells de direcció amb retribucions
vergonyoses com és el cas del Sr. Rodrigo Rato que cobra una milionada i
Bankia va pel camí del pedregar. Potser la justícia hauria d’intervenir en
aquest cas i en molts altres similars. Per tant, pensar que els bancs
col·laborin en la implementació de polítiques de creixement fent fluir diners a
les empreses ho veig impossible avui per avui.
 |
| El Sr. Rajoy, un president del govern epanyol erràtic, que no sap on va, i amb contradicccions constants entre programa electoral i acció de govern |
I les inversions públiques? Poden ser una bona via per créixer? Sens
dubte que si, però altre vegada topem amb la incompetència d’un govern que
encara no s’ha adonat que en la situació econòmica del país, les úniques
inversions que es poden fer són aquelles que produint riquesa, tinguin a més un
retorn ràpid a la societat. Inversions que serveixin per que les nostres
empreses siguin més competitives, que serveixin per apropar els productes als
mercats, Inversions eficients. I en lloc d’això què ens trobem? Doncs l’AVE a Extremadura o a Galicia o a Albacete i Múrcia, o la compra d’avions i vaixells per l’exercit, o...En definitiva es tracta
d’inversions que no estan justificades per la seva rendibilitat econòmica sinó
per acords polítics o de pagament de favors, independentment de la seva eficiència, i és
aquí on el Govern espanyol demostra la seva incompetència doncs es gasta d’una
manera quasi bé inútil uns diners que
aporten ben poc al país, i en canvi deixa d’invertir en temes que serien molt
més positius per l’economia espanyola.
De fet tenim en un govern de contradiccions amb ministres que es
contradiuen entre ells, i que prenen decisions que acaben contradit també al
que havien dit que farien. L’últim exemple d’això és la pujada de l’IVA anunciada pel ministre de Guindos, quan tot el PP en ple havia dit que no apujaria l’IVA. És clar que
a última hora ha aparegut el graciós de torn , el ministre Montoro, per dir que
ells no apujaven els impostos sinó que el que feien era “canviar les ponderacions entre els diferents impostos”
 |
| El ministre Montoro amb un cinisme molt propi de gent poc capacitada, es dedica a fer el graciós quan parla sobre Catalunya; fer altre cosa deu ser massa complicada per a ell. |
Espanya té un dels IVA més baixos d’Europa i segurament hi ha marge per
incrementar aquest impost que grava al consum, però justament si grava al
consum, vol dir que aquest baixarà i un element dinamitzador de l’economia com
és el consum privat es veurà afectat negativament.
Queda clar que amb un govern inepte, amb un President que no dona la
cara, amb ministres que es contradiuen, que prenen mesures que van en contra
del que pretenen, que malbaraten diners en inversions per compromisos polítics,
no anem enlloc. Els grans salvadors de la pàtria s’estan convertint en els
principals protagonistes dels seus problemes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada