dimecres, 16 de maig del 2012

Apunts al voltant de la cronicitat


De la presentació que en el seu dia es va fer del Pla de Salut, hi havia un objectiu que depenent de l’enfocament que se li donés, podia representar una novetat important en el tractament dels pacients afectats per malalties cròniques i convalescents. Calia veure per on s’orientaven els temes.

El Dr. Carles Constante és l'impulsor del nou
 Pla de Salut de Catalunya 2011-2015
Recordo com i quan va aparèixer en el sistema  sanitari la necessitat  de derivar els malalts convalescents dels hospitals d’aguts. Va ser allà pel final dels anys 80 i començaments dels 90. A l’Hospital General de la Vall d’Hebron en aquella època els mancaven llits(*) en opinió dels directius del centre. Analitzada la situació es va comprovar que efectivament hi havia una escassesa de llits que es veia agreujada pel fet que hi havia forces malalts crònics però també convalescents que ocupaven un llit  que tenia una dotació humana i tecnològica força més elevada de la que era necessària per atendre amb eficiència les necessitats d’aquells malalts. Com que en la proximitat de l’hospital hi havia un dispositiu sanitari adient (la llavors anomenada Clínica Sant Gervasi), es va propiciar un acord per tal que l’Hospital Vall d’Hebron pogués derivar pacients crònics i convalescents a aquest dispositiu. Això va permetre alliberar llits al General de Vall d’Hebron, i el seu director mèdic en Miquel Gallofré que havia estat molt actiu em el plantejament del problema va poder veure solucionada una de les seves preocupacions: la disminució de la pressió sobre els llits de l’Hospital.

He anat als orígens perquè ara, 20 anys més tard la problemàtica és la mateixa. Ahir el president de la Generalitat explicava que entre les mesures que el govern vol endegar en aquesta tercera fase de les retallades hi ha en el camp de Salut una acció exactament igual a la que es va iniciar fa més de 20 anys: traslladar als centres sociosanitaris aquells malalts crònics i convalescents que ocupen llits en els hospitals d’aguts. Fa 20 anys això es feia per la manca de llits en els hospitals d’aguts, mentre que ara es fa per que l’atenció en un centre sociosanitari és més econòmica que en un hospital d’aguts. I això ha de permetre un estalvi al Departament de Salut, sempre que els hospitals d’aguts es comprometin a utilitzar menys llits. Sinó tornarem a estar on estàvem i a sobre haurem encarit més el sistema.
El Dr. Albert Ledesma és el director del Programa de Prevenció
i Atenció a la Cronicitat de Catalunya
El nou enfocament que ara dona el Departament passa pel Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat de Catalunya, que dirigeix el Dr. Albert Ledesma. El Programa té un objectiu bàsic: disminució a l’any 2015 d’un 15% dels ingressos urgents i reingressos a 30 dies dels pacients crònics complexos en hospitals d’aguts. Aquesta disminució s’aconseguirà en base a les sis línies d’actuació que planteja el Programa, i de la que jo en voldria destacar  la quarta:

“Desenvolupar alternatives assistencials en el marc d’un sistema integrat” Aquestes alternatives fan referència a una hospitalització diferent de la dels hospitals d’aguts, i en concret es refereix a: Malalts subaguts (pacients crònics complexos); Malalts post aguts; Malaltia crònica avançada; Hospitals de Dia i Malalts de llarga estada que caldrà canalitzar via ICASS ( residències assistides i residències socials en general)

Per entendre aquesta nova nomenclatura de les diverses tipologia de malalts, podem dir que un malalt post agut és defineix com una hospitalització feta immediatament després d’haver estat hospitalitzat en un hospital d’aguts, mentre que un malalt es considera subagut quan la seva hospitalització s’ha fet en lloc de l’hospitalització d’aguts, és a dir substitueix a l’hospitalització convencional en un hospital d’aguts.

Ela malalts subaguts seran en general pacients crònics d’edats avançades amb insuficiència cardíaca o respiratòria, que presentin ingressos freqüents. Els malalts post aguts són malalts que requereixen rehabilitació intensa  i amb la seva malaltia principal clarament diagnosticada. Els subaguts només podran ingressar en un sociosanitari que compleixi els requisits si procedeix d’un servei d’urgències hospitalari o de l’atenció primària, dels CUAP, del PADES, de l’hospitalització a domicili i atenció domiciliària. Es calcula que un 80% de malalts sorgiran des dels serveis d’urgència hospitalària i el 20% restant dels diferents dispositius d’atenció primària indicats. Per la seva banda els malalts post aguts hauran de procedir tots d’un hospital d’aguts.   
El Dr. Miquel Gallofré, ex director mèdic de l'Hospital General
de la Vall d'Hebron apareix en un acte de la Fundació Ictus, al
radere de la ex consellera Geli i de l'ex conseller Trias
En principi el plantejament que fa el Dr Ledesma del Programa de preevenció i Atenció a la Cronicitat    de Catalunya sembla força correcte. Tanmateix es presenten dos interrogants importants:

1)    Segons les condicions i requisits tècnics que es demanin als hospitals sociosanitaris el cost pot arribar a ser tant elevat com el d’un hospital d’aguts. Caldrà doncs trobar un equilibri entre les exigències de serveis i els recursos disponibles per pagar aquests serveis exigits.
2)    El segon interrogant és el de sempre al Departament de Salut: quan algú fa una proposta de reorganització tècnica dels serveis i aquesta s’aprova per part de l’autoritat sanitària, cal preveure d’on sortiran els recursos econòmics necessaris. Fins ara, sempre que hi han hagut nous plantejaments s’ha donat sempre per descomptat que els recursos ja hi eren. En les actuals circumstàncies econòmiques generals és evident que aquesta manera de fer ha de quedar per sempre més abolida. Caldrà doncs acompanyar aquest interessant projecte de la corresponent  memòria econòmica.

(*) Fa més de 20 anys, l’estada mitjana a L’Hospital General de Vall d’Hebron superava els 12 dies; no es podia entreveure en aquell moment la davallada important que l’estada mitjana ha sofert en tots els hospitals, conseqüència dels avenços tecnològics, terapèutics i del coneixement científic.



       

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada