Els nyaps del PP

Espanya està vivint novament una situació preocupant. Després d’unes setmanes de tranquil·litat (que no de bonança) a les borses, i amb els mercats relativament calmats, hem passat tot d’una a una situació de risc similar a la dels últims mesos del govern Zapatero.

Tot bé d’un pecat de supèrbia del govern espanyol del PP que contravenint les demandes que li venien d’Europa, en lloc de presentar els pressupostos 2012 amb celeritat, va preferir esperar la celebració de les eleccions andaluses abans de fer públics els comptes de l’any 2012. Els va presentar tard i malament, contradient-se clarament quan el partit havia dit tantes i tantes vegades que ells sempre prioritzarien els interessos d’Espanya per sobre dels interessos de partit. En aquesta ocasió els interessos del Sr. Javier Arenas (important Baró del PP i candidat d’aquest partit a la Junta de Andalucia), que no ha parat en cap moment de pressionar a la direcció del seu partit per tal que no donessin publicitat al pressupost fins que ell no manés a Andalusia, han passat per sobre dels interessos d’Espanya que en aquests 2 últims mesos ha vist com perdia la confiança dels mercats internacionals i de bona part dels seus socis europeus. 

Els primers 100 dies del govern Rajoy han posat de manifest la
incapacitat del govern del PP per treure al país de la difícil
situació en la que el va deixar el PSOE

El resultat de tot plegar són pèrdues importants a la borsa espanyola amb una prima de risc que supera en més de 400 punts bàsics el preu del bon alemany, que és el que marca la referència en el cost per finançar el dèficit dels països de la Unió Europea. No és només una qüestió de mercats; és a més una qüestió d’imatge i de confiança: Europa ha examinat al nou govern espanyol i el suspens ha estat fulminant.

Les controvèrsies entre els ministres de Guindos i Montoro, les desqualificacions que s’han fet des del propi partit del PP a algun ministre que havia xerrat massa, una Vicepresidenta del govern fidel de Rajoy, però sense cap autoritat entre els ministres de més pes polític, un pressupost que planteja seriosos interrogants pel que fa a determinades partides com són les referents a la recaptació que es pugui derivar de l’amnistia fiscal, o la manca de criteri a l’hora de discernir entre inversions productives o inversions sense sentit econòmic i que no generen riquesa com és el cas de l’AVE a Extremadura, quan Portugal ha dit que abandonava per manca de finançament l’AVE Lisboa-Madrid, o el manteniment del sou dels funcionaris de l’Estat, o l’obsessió malaltissa de defensar a Europa l’eix central de mercaderies, o tantes i tantes coses que aquest govern que ho havia d’arreglar tot, i resulta que en la realitat no n’encerta ni una. Tot plegat ha fet que la imatge del país estigui sota mínims i que ningú a Europa es prengui seriosament res que provingui d’una Espanya a la deriva.

Els ministres de Guindos i Montoro es contradiuen
dia si, i dia també

Deia jo l’altre dia que els nostres governants no són precisament una mostra de gent capacitada tècnica i políticament. El mateix Sr. Rajoy és un home gris, fet en els despatxos del carrer Génova de Madrid, sense imatge internacional, que no malparla cap llengua, que no sap imposar-se quan cal, que en lloc de donar explicacions s’amaga, que es contradiu amb molta freqüència i ni tan sols demana disculpes per haver canviat d’opinió, un Mariano Rajoy superat per una realitat que ha heretat cert, però a la que és incapaç de posar la més mínima solució i coherència.

Sembla que el govern espanyol és mou sense un rumb predeterminat; avui les coses són així i demà tornen a ser diferents;  es prenen mesures i quan es veu que no són suficients llavors s’amplien amb més mesures cada vegada més impopulars, la comunicació a la ciutadania de les noves mesures que es volen aplicar no s’expliquen en seu parlamentaria sinó que salten als mitjans a través d’una conversa “off de record”, o amb micròfons que capten converses privades, o baixant del cotxe oficial. En qualsevol cas un desastre comunicatiu. El millor exemple d’això és la última informació que ha transcendit d’una reunió d’ahir a la tarda a la Moncloa en la que sembla que es va decidir retallar a tot l’Estat 10 mil milions d’Euros a Sanitat i Educació, dels qual diuen que quasi 7 a sanitat i una mica més de 3 a educació.

En l’únic en que el govern del PP ha mantingut de sempre una coherència clara és en la seva monomania de matxucar Catalunya en tot allò que poden: l’Estatut, la llengua, els pressupostos, els deutes, les inversions, el dèficit fiscal, el fantasma del transvasament de l’Ebre, l’oblit del corredor mediterrani de mercaderies, l’abandonament absolut de la modernització de les rodalies RENFE, la gestió del Prat, etc., etc., etc.,...

I mentre tant el govern de Catalunya veient-les venir, sense reaccionar...Sr. Mas a què esperem?

www.rbaestudisiprojectes.cat