dijous, 29 de març del 2012

Vaga General... i vergonya col·lectiva




Finalment avui dia 29 hi ha hagut la vaga general per protestar contra les retallades y la reforma laboral. Aquesta era l’excusa oficial. La realitat és ben diferent,  doncs els sindicats han manipulat a la ciutadania fins a extrems inimaginables. Em consta, per que professionalment ho he viscut, com la reforma ha estat mal explicada pels sindicalistes donant per certes coses que la reforma no preveu i fent veure a la gent que demà estarien tots al carrer si no secundaven la vaga. Ignominiós. I més quan està molt clar que l’únic que preocupa als sindicalistes són tres coses:

Contenidors cremant al carrer Balmes de Barcelona

Que el govern de Madrid els ha baixat la subvenció un 20% i per tant menys sindicalistes podran viure d’aquesta bicoca.

Que el govern de Madrid els ha dit per activa  per passiva i per perifràstica que reduirà considerablement el nombre d’alliberats sindicals de les empreses públiques, i per tant tot i que continuaran cobrant, si més no hauran de treballar la jornada complerta si volen accedir al sou.

I que la reforma laboral dona més importància als acords entre empreses i treballadors que no pas als convenis col·lectius sectorials, autonòmics o estatals fet que deixarà sense feina a un bon nombre de sindicalistes i assessors que participaven fins ara en les negociacions i que a partir d’ara alguns d’ells passaran a engrossir les llistes de l’atur.




I aquestes, i només questes són les raons per les quals els dos sindicats majoritaris (CCOO i UGT) han convocat la vaga general. El demés és demagògia, manipulació, mala fe, o com se li vulgui dir.  

El cert és que tot i els talls de trànsit a la Ronda de Dalt he pogut anar a treballar, i sortejant contenidors tombats a la via pública he pogut arribar a la feina. El que més lamento és la imatge que Barcelona i per extensió Catalunya ha donat al mon: violència, piquets que impedien que la gent exercís lliurament la seva voluntat, agressions, actes vandàlics, incendis, mobiliari urbà cremat, vidres d’aparadors destrossats, etc. Això és el que hem aconseguit, explicar-li al mon que som una colla d’incivilitzats. 

Avui més que mai renego dels nostres líders: uns líders polítics incapaços de treure’ns  de l’atzucac en el que ells mateixos ens han portat. Tant d’Espanya com de Catalunya. Sembla mentida que amb un país com el que ens han deixat continuïn amb les seves baralles de sempre i demostrin la seva ineptitud.  Uns líders sindicals anacrònics, desfasats, vividors, que mai han treballat i intenten no tenir-ho que fer mai, preocupats exclusivament per les seves prebendes. Uns líders d’opinió, periodistes en la seva majoria, que estan més pendents de dir allò que els seus amos ideològics els han ordenat que no pas allò que els dicta les seves consciències (això els que en tenen)   i uns líders econòmics i industrials que han abandonat l’economia productiva per instal·lar-se en l’economia especulativa, que els porta rèdits a ells però cap valor afegit  a la societat. Renego d’aquests líders i dels que amb la seva submissió els donen suport i em revelo contra tanta mediocritat  en el poder. Ja n’hi ha prou.



I com que em sento molt a disgust amb el meu país i amb mi mateix, avui deixo pas a les imatges, per que com es diu valen més que moltes paraules de les que jo podria escriure.




































 






Imatges totes elles al voltant de la vaga general d'avui 29 de març de 2012, que culminen amb una covarda agressió a un jove a l'estació de Sants de Barcelona


dilluns, 19 de març del 2012

Canvis en Gerències emblemàtiques: Vall d’Hebron i Sant Pau!



Avui s’ha sabut que el Patronat de la Fundació de gestió de l’Hospital de Sant Pau ha  decidit cessar al gerent de l’Hospital Dr. Jordi Varela. Conec al Dr. Varela  des de fa ja forces anys, abans i tot de la seva etapa com a conseller delegat i gerent de l’IMAS (hospitals del Mar i Esperança), o com a gerent de l’Hospital de Puigcerdà.  El Dr. Varela també havia passat per IASIST una temporada. Independentment dels resultats de gestió i del problemes que es veu que s’han acumulat a St. Pau vull dir que en Jordi Varela és una bona persona

El Dr. Jordi Varela, excelent persona, cessat
com a gerent de l'Hospital de St. Pau

Segons informen els mitjans St. Pau ha acumulat un dèficit en l’exercici 2011 de 18 milions d’€, xifra que per ella mateix ja ho diu tot i que representa un 5% aproximadament dels ingressos del centre.  Les pèrdues de l’exercici 2010 varen arribar als 8,7 milions d’€. Per altre banda, el comitè d’empresa ha fet arribar a la direcció de l’Oficina Antifrau una denúncia per la qual St. Pau  hauria pagat retribucions “irregulars” a 3 alts càrrecs de la Generalitat i del Govern Central en els últims 4 anys, fets que estan per demostrar.

El Dr. Varela ha estat substituït provisionalment en el càrrec per la Sra. Rosa Viladella fins ara directora econòmic-financera del centre. S’ha decidit també que l’Hospital sigui intervingut per una “comissió de control”. La comissió té l'encàrrec de supervisar i aprovar el pla de viabilitat que ofereixi Sant Pau i tindrà també l'última paraula en operacions d'endeutament, actuacions en matèria d'inversions i qualsevol altra operació que afecti la titularitat dels actius de l'entitat.


Canvis doncs a l’Hospital de Sant Pau, que fa 30 anys fou referència de tot Catalunya, i que ha vist com amb el pas del temps ha anat perdent aquest prestigi, i com s’han agreujat els seus problemes interns i també els econòmics. De fet, la Fundació de Gestió va néixer ja coixa. Se la va dotar en un primer moment d’un fons de maniobra de 10 milions de les antigues pessetes, fet que la va obligar a endeutar-se només acabada de constituir per poder pagar nòmines i proveïdors. Aquests errors no es poden tornar a repetir.

Jaume Raventós nomenat Director d'e-Health
per Espanya de Telefònica 

L’altre canvi en la gerència afecta a l’Hospital Vall d’Hebron. En Jaume Raventós hi va accedir ara fa tot just 7 mesos mal comptats i ja ha anunciat que ho deixa. El dia 1 d’abril s’integra al Grup Telefónica com a Director d’una nova línia de productes a Espanya l’anomenada e-health. Em Jaume Raventós ho deixa per que tot i ser un molt bon gerent no es sent satisfet amb al seva retribució. L’ICS no sap retenir als seus millors professionals en el camp de la gestió per que el sou que els pot pagar no compensa ni mínimament les diferents responsabilitats que han d’assumir.  En Raventós és una persona inquieta, bon professional, que ha vist com des de l’ICS no s’han pogut trobar solucions per unes retribucions desfasades i impròpies d’una funció com la d’assumir una gerència en un Hospital com Vall d’Hebron.

En aquest punt voldria fer un comentari relatiu a les retribucions dels gerents de l’ICS. Existeixen gerents que amb les retribucions actuals estan extraordinàriament ben pagats; això vol dir que no són precisament bons gerents. Però contràriament hi ha alguns professionals de la gestió a l’ICS que cobrant el mateix que els altres estan molt mal pagats, per que són molt bons gerents. I aquest és el problema.  A l’hora de substituir als gerents no sempre s’apliquen criteris professionals, i sovint s’actua per amiguisme, per afinitat política o per recomanacions.

El Dr. Navas de qui diuen que serà el proper gerent de
Vall d'Hebron, acompanyat de l'exministra de ciència
i innovació  la Sra. Cristina Garméndia 

Es rumoreja que el proper gerent de Vall d’Hebron serà el Sr. José Jerónimo Navas i Palacios, fins fa poc director de l’Institut Carlos III de Madrid, i on va ser cessat quan va entrar el nou govern del PP. El Dr. Navas és un bell conegut de la sanitat catalana, pròxim a la jubilació, que havia estat gerent de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona i havia ocupat també càrrecs de responsabilitat en el propi ICS quan la Dra. Alicia Granados n’era la gerent. Està per veure si el Dr. Navas serà un d’aquests gerents del grup dels molt ben pagats, o per el contrari estarà en el grup dels mal pagats. Això el temps ho dirà.

Vull acabar aquesta entrada al blog desitjant el millor dels èxits en aquesta nova etapa a Jaume Raventós, i també al Dr. Jordi Varela i que aviat el tornem a veure assumint noves responsabilitats.  


Els sindicats sanitaris no faran vaga el dia 29


Comentava dies enrere que el dia 29 de març, dia de la vaga general aniré a treballar amb permís és clar, dels piquets “informatius” i dels que amb una demostració de democràcia tallaran vies bàsiques per la mobilitat del trànsit a Barcelona.

Sembla tanmateix que no seré l’únic en voler exercir el meu dret al treball. Segons publica avui el diari La Razón, els sindicats pròpiament sanitaris (Sindicat de Metges, i el sindicat d’infermeria SATSE) sembla que no secundaran la convocatòria de vaga general.   

Patricio Martínez secretari general de la CESM

Pel que es veu tant el Sindicat de Metges com el SATSE consideren que aquesta és una vaga política, i ells no es volen involucrar fent el joc als sindicats majoritaris CCOO i UGT que centren la seva campanya pro vaga denunciant que el govern de Madrid vol acabar amb l’estat  del benestar desmantellant la sanitat i l’educació. Fins i tot el Sr. Pere Navarro flamant secretari general del PSC va denunciar que el govern de CiU era el banc de proves en el que el govern Rajoy  assajava les polítiques reduccionistes de l’estat del benestar. 

Segons he pogut comprovar en la pàgina web del sindicat Metges de Catalunya, efectivament aquests no secunden la vaga general. Tanmateix donen llibertat als seus afiliats per que a nivell personal el dia 29 facin el que creguin convenient. Per contra a la pàgina web del SATSE cap referència a la vaga general. Caldrà esperar a veure quin és el posicionament final d’aquest sindicat.

El Sr. Pere Navarro secretari general del PSC creu que el govern de Catalunya
és el banc de proves en el que el govern de Rajoy experimenta les seves
 polítiques de retallades en els serveis públics

Sembla que aquesta decisiódel Sindicat de Metges és una conseqüència del paper que varen jugar ja fa alguns mesos tant UGT com CCOO quan sota el govern Zapatero varen acceptar les primeres retallades en sanitat sense recolzar les protestes i la vaga que els metges varen dur a terme. Va ser al maig del 2010, quan als metges els varen baixar el sou un 7% de mitjana i al personal d’infermeria i resta de personal el 5%  Com a conseqüència d’aquella acceptació dels fets, ara el Sindicat de Metges  sembla que passa factura pel fet que en el seu moment els sindicats majoritaris els deixessin sols davant les protestes. Sembla com si es passin comptes de que UGT fos la corretja de transmissió del PSOE i CCOO mirés en aquella ocasió cap a un altre costat.

De fet Patricio Martínez secretari general de la “Confederación Estatal  de Sindicatos Médicos” en una entrevista al diari “La Razón” ho explica molt clar:

 “No estamos conformes con la pérdida de derechos que contiene la reforma laboral aprobada por el Congreso de los Diputados, pero resulta sorprendente que UGT i Comisiones se mantuvieran callados durante el periodo en el que se gestó la crisis económica...”       

Paraules que palesen ben clarament que els metges estan ressentits amb els sindicats de classe pel fet que en el seu moment aquests no van recolzar les retallades de que van ser objecte.

El Dr. Albert Tomàs president del Sindicat de Metges de Catalunya

Amb aquesta divisió tan evident, què succeirà en els nostres hospitals i centres de salut? Doncs que hi haurà vaga: en efecte, els sindicats de classes són majoritaris en els centres sanitaris, i tot i que hi hagi metges, infermeres i possiblement auxiliars que vulguin treballar es trobaran amb que el personal d’oficis, o els zeladors, o els administratius es negaran a treballar atès que aquests estan sotmesos a les directrius del grans sindicats  fet que comportarà l’anul·lació d’intervencions, consultes i altres actes assistencials. Segur que m’equivocaré de poc.





dijous, 15 de març del 2012

El dèficit fiscal català



Aquests dies el conseller Mas Colell ha donat a conèixer el dèficit fiscal català que continua sent el que ja sabíem d’altres vegades: el 8,4% del PIB català. Són diners que surten de Catalunya i no tornen de cap manera. Serveixen entre altres coses per crear riquesa i llocs de treball a Espanya. Segons explica el conseller el dèficit es situa any rere any al voltant d’aquest 8 % d’una manera quasi bé constant.

Explico això per que en l’últim acord de finançament pactat entre el govern Zapatero i el conseller Castells se’ns deia que una de les grans virtuts del sistema que havien pactat era que reduïa el dèficit fiscal de Catalunya. També la propaganda oficial de l’època deia que les comunitats que més aportaven a les arques comunes no podien rebre per sota de la mitjana del que rebien totes les comunitats. Doncs bé, passat el temps i comprovats els resultats de l’aplicació del sistema en l’exercici 2009 ha quedat ben palès que tot allò no era més que un bla, bla, bla, del Sr., Montilla i companyia i que la més crua realitat ens fa veure que estem on estàvem, és a dir, als voltants del 8%, exactament com abans de disposar d’aquest nou sistema de finançament.  

La credibilitat del professor Mas Colell no pot ser questionada
amb arguments reduccionistes i fora de context

Mentre el sistema de finançament estigui indexat al PIB, mai podrem parlar d’un bon sistema atès que sempre estarà sotmès a les fluctuacions d’aquest indicador. Catalunya ha de contribuir a la solidaritat de les regions d’Espanya menys afavorides; això no ho discuteix ningú. El que no té sentit és que aquelles regions menys afavorides disposin d’unes prestacions socials per sobre d’aquells que els ajuden solidàriament. Això no s’aguanta de cap manera i en canvi és el que realment està succeint amb l’agreujant que aquestes regions amb subsidis s’han acostumat  a rebre’ls de manera que no només no volen renunciar a continuar rebent els subsidis en la seva totalitat si no que a més no tenen cap interès a millorar la seva capacitat productiva per tal que cada vegada necessitin menys subsidi.

El president de la Junta d'Extremadura, el popular
José Antonio Monago 

Estem doncs davant d’un sistema pervers, pel qual aquelles regions que necessiten ajuts no tenen cap estímul per intentar finançar-se cada vegada més amb els seus recursos propis. Per sortir al pas d’aquesta perversitat, el que caldria seria fixar un sostre de solidaritat, de manera que les regions que necessitin subsidi sàpiguen que per sobre d’unes determinades quantitats no rebran ni un euro de més. I com es determina aquest sostre? Doncs la meva opinió és que el sostre hauria d’estar en la mitjana del que succeeix en altres països europeus amb situacions similars. Es diu que a Alemanya, el màxim dèficit fiscal que pot assumir un “land” en termes de solidaritat és del 4% del seu PIB, és a dir just la meitat de l’insostenible realitat de  Catalunya. I així ens va.  

No vull acabar aquest escrit sense una crítica dura contra la Sra. Martinez Sampere diputada del PSC al Parlament de Catalunya. Segons aquesta Sra., i per tant segons el PSC, si es descompten els efectes de la crisi en el sistema de finançament, el dèficit català seria molt menor: parlen d’uns 790 milions d’Euros front els 16.000 milions que ha anunciat el conseller Mas Colell. Sobre això un comentari: el prestigi del professor Mas Colell em dona garanties absolutes de credibilitat, cosa que no succeeix amb la Sra. Martinez Sempre que l’únic que pretén és justificar al seu partit i a la seva col·lega la Sra. Carmen Chacon qui no fa pas massa encara repetia que teníem el millor sistema de finançament del mon.


La diputada Martínez-Sampere darrere Montilla
A la Sra. Martinez Sempere encara li vull etzibar un altre comentari  amb tota la duresa de la que soc capaç: com pot proposar descomptar els efectes de la crisi? Perquè no els hi diu als més de 5 milions de parats que cal descomptar els efectes de la crisi? o als autònoms que han hagut de plegar, o als que han perdut els seus habitatges per no poder-los pagar?. Si descomptem els “efectes de la crisi” la gent recuperarà els seus llocs de treball, o les seves feines o els seus habitatges? Perquè a tots els que han patit i patim els efectes de la crisi no ens explica un per un que “cal descomptar els efectes de la crisi”?. Però en quin mon viuen aquesta dona i aquest partit!  Quina falta de respecte a tots aquells que ho estan passant malament. Quina vergonya!

El PSC s’ho ha de fer mirar. Després del congrés que tantes esperances havia despertat “han sortit de Màlaga i s’han ficat a Malagón”...continuen manant els de sempre.  


dissabte, 10 de març del 2012

El dia 29 de març aniré a treballar...



La vaga general ja està formalment convocada. Els líders de CCOO i UGT Srs., Fernández Toxo i Cándido Méndez han decidit oficialitzar allò que d’una manera oficiosa ja feia algunes setmanes que era sabut.

No discutiré el dret a convocar la vaga que respecto absolutament. La seva convocatòria és legal i legítima. Tanmateix el que si que poso en qüestió són les motivacions argüides pels líders sindicals convocants. Segons diuen la convocatòria de vaga és una resposta a la manca de voluntat del govern espanyol a negociar amb els representants sindicals la reforma laboral recentment aprovada pel govern central, i per que aquesta reforma representa “l’atac més greu mai fet a la classe treballadora”.

Els líders de CCOO i UGT
Srs. Fernandez Toxo i Mendez 
Respecto aquesta interpretació sindical dels fets, però jo crec que aquesta convocatòria de vaga amaga altres motivacions. Em sembla no estar massa errat si relaciono la convocatòria de vaga general amb la pèrdua de pes dels sindicats en el que serà a partir d’ara la negociació col·lectiva. En efecte, el pes dels sindicats en les futures negociacions serà molt més limitat que com havia estat fins ara atès que la reforma laboral dona prioritat als acords empresa-treballadors per sobre dels convenis sectorials i territorials. I això no agrada als sindicats doncs saben que les negociacions en les que ells participaran tindran  poca rellevància. Segurament es limitaran a negociar la jornada laboral i poques coses més. El pes de la negociació es concentrarà en les empreses on empresaris i treballadors podran acordar sobre retribucions dineràries, organització del treball, etc., etc.

Jo crec que els sindicats intenten evitar aquesta pèrdua de poder i per tant de representativitat, doncs això els pot portar a una minva considerable d’afiliats i en conseqüència dificultats financeres per mantenir aquestes estructures tan burocratitzades i a la vegada inflades que tenen en aquests moments. Al meu entendre, amb aquesta vaga general els sindicats busquen més la seva salvació que defensar els interessos dels treballadors.



Vaga general a Catalunya

Vaga general a Grècia











Per altre banda, avui en dia en el mon del treball les coses han canviat. Ja no són com abans. Avui tenir un lloc de treball és un privilegi, i els treballadors ho saben. Els treballadors no volen posar en risc els seus llocs de treball i per això estan disposats a acceptar sacrificis importants. I ho estan per que saben que no tenim més remei que adaptar la nostra estructura productiva a la realitat que ens envolta i com en tantes coses, Europa marca el camí. Per tant els treballadors espanyols han de tenir unes condicions de treball similars (per no dir iguals) a les que tenen els treballadors dels països europeus d’avantguarda. El contrari és portar a les empreses espanyoles al desastre atès que els seu productes mai seran competitius en un mercat globalitzat. I portar-les al desastre implica el seu tancament, acomiadaments i un nivell d’atur del tot inviable.

Per altre banda, els sindicats es queixen que la reforma laboral el que fa és abaratir l’acomiadament i a partir d’aquesta afirmació diuen que aquesta reforma l’únic que aconseguirà serà incrementar l’atur. Sobre aquest punt jo el que voldria és explicar que aquesta reforma el que aconsegueix és situar els costos laborals a nivell europeu i per tant fer que els productes i serveis produïts a casa nostra siguin competitius en els mercats internacionals. Només Grècia té un acomiadament tan car com el que teniem a casa nostra, i la veritat, jo no voldria veure’m com s’han vist els grecs. Sembla que els nostres sindicats pretenen que Espanya es converteixi en la segona part de la situació que ha viscut Grècia en aquests darrers 2 anys. 

Joan Coscubiela, exsindicalista i diputat per ICV
al Congrés,  gran piulador a Twitter contra la
Reforma Laboral

Tinc el convenciment que si aquesta reforma hagués entrat en vigor fa tres anys, el nivell d’atur estaria molt per sota de les cotes actuals, per que com deia abans la reforma possibilita i facilita que les empreses i els treballadors puguin arribar a acords més enllà del que estableixen els convenis. Aquests acords, haurien evitat molts acomiadaments.

És per tots aquests motius que jo el dia 29 de març aniré a treballar, per que considero que ningú millor que jo defensarà el meu lloc de treball. I tinc el convenciment que per alguns el seu suposat interès per defensar el meu lloc de treball només els serviria en el fons per defensar les seves pròpies prebendes. I jo vull continuar essent dels privilegiats que tenim la sort de tenir una feina.