dijous, 26 de gener del 2012

5.400.000 Aturats !!!



Segons ha avançat el ministre Montoro, la propera enquesta de població activa situarà en 5.400.000 el nombre de persones aturades a Espanya en l’últim trimestre del 2011. Xifra del tot impresentable, i que en llenguatge actual hauríem de dir insostenible. Aquesta xifra és el resultat d’una crisi que no s’origina a Espanya tot i que si que és a Espanya on es mostra amb una especial virulència.

El ministre Montoro exemple de la
 contradicció en estat pur

Les causes són ben conegudes per tothom: la bombolla immobiliària, la mala estructura bancària del país, el creixent endeutament de l’Estat, comunitats autònomes i corporacions locals, l’endeutament important dels ciutadans,  la manca de decisió primer i de visió després de l’anterior govern socialista a l’hora d’afrontar la crisi, la nul·la sensibilitat d’empresaris i sindicats a l’hora d’arribar a acords en matèria de negociació col·lectiva, els errors comesos pel nou govern del PP apujant impostos, etc., etc.

El problema és molt greu  i admet una doble lectura: d’una banda la manca d’actuacions i decisions sobre les qüestions  que he exposat en el paràgraf anterior i de l’altre la manca absoluta de  lideratge i de saber que fer dels nostres polítics, nacionals a Catalunya i espanyols a l’Estat. Donen la sensació de no saber que fer ni de com atacar el problema. El cert és que tant el govern català com l’espanyol s’han dedicat a retallar per aquí i per allà amb l’objectiu de reduir el dèficit. El govern de l’Estat   ha anat fins i tot una mica més enllà apujant impostos (IRPF i IBI), quan tothom sap que la pujada d’impostos via IRPF va en detriment del consum, per tant redueix el marge de les empreses, genera atur, i a més les empreses paguen menys impostos pels seus beneficis empresarials. Fins i tot ho sap el PP, que segons ha explicat avui el ministre Montoro, intentacompensar  i mitigar una mica els efectesnegatius de la pujada de l’IRPF, incrementant el mínim exempt personal  en la declaració de la renta. Segur que algú els ha fet veure que es van equivocar en la mesura presa ara fa tan sols unes setmanes.



La Sra. Merkel y el Sr. Sarkozy han intentat coliderar
Europa amb resultats difícils d'avaluar encara avui

Ja he dit en diferents ocasions que les retallades són necessàries; que portem temps vivint molt per sobre de les nostres possibilitats; que com que no podem devaluar la moneda cal empobrir el país per altres mètodes, etc. Tot això és cert. Ara bé, calen a més mesures re activadores  de l’economia per evitar que la situació actual esdevingui crònica i segueixi un llarg i perillós deteriorament fins  a límits inimaginables.


Cal implementar solucions per tal que la banca doni suport a les empreses a un cost raonable. El que està succeint amb la banca és del tot denunciable: estan utilitzant totes les ajudes que reben amb diner públic per compensar les errades estratègiques i de gestió comeses per ells mateixos, i estan retribuint als consells d’administració d’una manera indigna i mancada de tota ètica. I els governs ho permeten! El que indica el grau de conxorxa existent entre la banca i els polítics. Cal acabar amb aquesta lacra.  Cal acabar amb el finançament il·legal dels partits polítics, cal impedir que a alguns partits se’ls condonin les deutes  o els interessos de préstecs contrets amb els bancs,   cal dotar al sistema de valors i expulsar els elements distorsionadors que ho estan contaminant tot. El que està molt clar és que així no anem enlloc.

Cal que les empreses puguin contractar treballadors i per això s’ha d’emprendre una reforma laboral que permeti flexibilitzar aquesta contractació i adequar-la a la realitat de l’empresa. Cal adequar la negociació col·lectiva a la nova realitat del país i de les empreses. Cal evitar que el cost real de l’hora treballada s’incrementi anualment sense que la productivitat segueixi un creixement ni tan sols proporcional.

Les declaracions del Sr. Trichet ex president del Banc Central
 Europeu van contribuir en més d'una ocasió a generar més
desconfiança en els mercats 

Cal sobretot lideratge. Ens falta un lideratge clar: polític però també social; econòmic però també industrial i comercial. Cal responsabilitat col·lectiva. Cal més visió de futur per part de tots. Cal acabar amb tots aquests profetes de la fi del mon que cada dia ens desperten amb previsions negatives sobre el futur: Fons Monetari Internacional, Banc Central Europeu (tot i que des que va plegar en Trichet no se’ls sent tant), el Sr. Sarkozy i la Sra. Merkel,  polítics i economistes a la recerca d’un instant de glòria a les seves vides, tertulians  que no tenen ni idea del que parlen, periodistes desinformats que cada vegada  la diuen més grossa,  agències de rating  amb interessos econòmics molt clars, etc.., etc.

En definitiva cal posar-hi seny. Serem capaços entre tots  de posar-n’hi una mica?


dissabte, 21 de gener del 2012

El govern dels millors (II)



Aquest va ser el títol de la meva primera publicació al blog el dia 21 de gener del 2011. En ella feia un anàlisi dels rumors que corrien sobre possibles nomenaments al govern de la Generalitat i alts càrrecs i en particular al Departament de Salut. Expressava els meus temors respecte als noms que anaven corrent i demanava que a Salut hi fossin realment els millors atès que es presentava un any complicat amb les retallades.  Comentava també que malgrat que alguns noms no em mereixien excessiva confiança, valia la pena donar un cert marge de confiança per veure com anaven evolucionant les coses.

Doncs bé; fa poques setmanes La Vanguardia publicava una enquesta en la que es valorava als consellers de la Generalitat una vegada vençut el seu primer any de govern. D’aquesta enquesta en destaca una primera dada: a judici dels enquestats només el President Mas mereix un aprovat.

El President Mas el dia de la seva victoria electoral

En síntesi l’enquesta no ofereix masses sorpreses: situa amb tot mereixement al conseller Boi Ruiz com el pitjor valorat, no només per les retallades, si no també per tal com les ha dut a terme: sense cap mena de panificació prèvia, ni amb explicacions convincents i amb una manca total de lideratge.

L’enquesta situa com a segona persona menys valorada, la consellera Fernandez Bozal. Com que no tinc ni idea de què és el que ha fet aquesta Sra., (si és que ha fet alguna cosa) m’abstindré de valorar-la. En tot cas fer-me ressò de la noticia d’avui: sembla que el seu departament i els funcionaris de presons han arribat a un preacord, que evitarà les situacions viscudes aquestes ultimes setmanes de bloqueig dels accessos a les presons fets que la fiscalia està estudiant per si són constitutius de delicte

El següent en la llista dels pitjors valorats  és el Sr. Felip Puig: tinc sentiments contraposats a l’hora de valorar al personatge. Per algunes coses bé i en altres malament.  No el critico per “l’alliberament” de la Plaça Catalunya doncs al meu entendre va fer el que tocava i si els mossos van repartir una mica massa, els indignats no en són pas aliens. Segurament el critico pels seus dubtes amb la velocitat variable, per la manca de contundència a l’hora d’impedir determinades actuacions dels mossos,  per la seva mala planificació de “l’alliberament” de la plaça de Catalunya que fou retransmès en directe pels mitjans, etc.

El quart menys valorat és el conseller Francesc Xavier Mena: també em moc amb una ambivalència a l’hora de fer una valoració de la seva actuació. Poc a dir al respecte, només ressaltar que l’atur a Catalunya fa dos mesos que té un comportament no tan negatiu com en els mesos anteriors contràriament al que passa a Espanya. Caldrà veure les dades del mes de gener i posteriors. Amb el PIRMI, digui el que digui l’oposició va estar encertat; es podia fer millor? Segur, però ho va fer.

La Sra. Irene Rigau és qui ocupa el lloc següent en la classificació. Tampoc aniré més enllà en la meva valoració. Un sector que ens té habituats a manifestacions i vagues, sembla relativament tranquil, de moment tot i les retallades aplicades.

La Sra. Joana Ortega, vicepresidenta del govern i de qui no se sap massa bé
què és el que aporta al govern de la Generalitat

Ara li correspon a  la Sra. Joana  Ortega  vicepresidenta del govern, que l’enquesta la situa  coma cinquena menys valorada. Jo encara la valoraria molt pitjor: si haig de dir la veritat encara no se que és el que aquesta persona aporta al govern de Catalunya, i si que se que és el que Catalunya li aporta a ella: un sou que no deu estar gens malament.  No entenc que fa aquesta Sra.,  al govern en un càrrec que en època de crisi ens el podríem estalviar perfectament. No tan sols la negociació amb els funcionaris públics  que depèn del departament de vicepresidència no està sent un model de negociació. Recordem també que el personatge es va fer passar per psicologa quan no té el títol.

El cinquè millor valorat és el Sr. Josep Lluís Cleries. No ho puc compartir. Jo el situaria entre el últims. Ho està fent molt malament i a més amb contradiccions molt evidents: al setembre va advertit que el seu departament no pagaria als proveïdors, després va dir que si, i al final va ser que es pagava un 70%. El 30% restant s’havia de cobrar  al mes següent (octubre) i a hores d’ara encara està pendent de pagament. Molt mala gestió la del Sr. Cleries.

El següent a la llista com a pitjor valorat (el quart com a millor valorat) és el Sr. Recoder. Tampoc puc estar d’acord amb l’enquesta. Per a mi és un dels pitjors consellers del govern. A Madrid se’l toregen; ni amb en Pepiño Blanco ni amb l’actual  ministre de foment ha estat capaç d’aconseguir que l’Estat reprengui cap de les obres que va aturar fa any i mig. Però a més, ell ha retardat considerablement la línia 9 del metro de Barcelona, la prolongació del metro a Terrassa i a Sabadell, i a més està minimitzant la connexió per túnel entre Plaça Espanya i Plaça Gala Placidia que és una obra fonamental per la connexió entre les línies del Vallés i del Llobregat dels ferrocarrils de la Generalitat.


El conseller Recoder: un bon alcalde a St Cugat i per a mi un dels pitjors
consellers del govern de la Generalitat. Exemple pràctic
 del principi de Peter o del nivell d'incompetència
La seva gestió amb la transferència de les rodalies de RENFE és igual de desastrosa: passen els dies i és incapaç d’aconseguir que Madrid modernitzi les línies tal com es va comprometre i en millori la seguretat. Diu que traurà a RENFE i canviarà l’operador del servei i dies després ha de rectificar quan la seva gent li diu “conseller, amb l’acord de transferència, des de la Generalitat no tenim competències per poder-ho fer”

Pel que fa a l’ACA (agència catalana de l’aigua) també ho fa tan malament som sap. El problema del dèficit de l’ACA s’ha de resoldre racionalitzant els serveis que aquesta agència presta, aprimant la seva estructura, eliminant organismes innecessaris, etc. El Sr., Recoder ha optat per apujar preus als ciutadans que per un litre d’aigua consumida paguen molt més en cànons i impostos que no pas en cost de l’aigua pròpiament dit. Per apujar els preus no cal fer cap màster a cap escola de negocis; n’hi ha prou amb el batxiller elemental. Suspens absolut de part meva al Sr., Recoder.


Per acabar-ho d'adobar només li ha faltat la marxa enrere del govern espanyol pel que fa a la privatització de l'aeroport del Prat. Aquest conseller tot el que toca ho converteix en problema.

El tercer millor valorat és el Sr. Josep Maria Pelegrí conseller d’agricultura: no ho ha fet malament. Pel moment  els pagesos són els que menys es queixen.

També ho ha fet acceptablement el Sr. Ferran Mascarell a cultura; sembla que finalment les subvencions en cultura deixaran de repartir-se en funció d’afinitats polítiques i que els criteris són a reduir-les i relacionar-les amb al qualitat. A destacar també el seus bons resultats amb les “majors” per l’acord aconseguit amb al presència el català als cinemes evitant els conflictes del tripartit.  


Andreu Mas Colell, de llarg el millor conseller del Govern de la Generalitat

I arribo finalment al millor valorat el Sr., Mas Colell. Ha estat extraordinari. No m’estendré glosant els seus èxits ben coneguts per tothom i valorats en l’enquesta. Només vull ressaltar la seva paciència al Parlament quan sovint ha d’aguantar algunes intervencions d’algun diputat i diputada que poques persones aguantarien. La meva sincera admiració i felicitació per la tasca feta. Tant de bo tinguéssim uns quants Mas Colell al govern! Aniríem molt millor.





divendres, 20 de gener del 2012

Avui fa un any


El dia 21 de gener de 2011 vaig iniciar la primera publicació en aquest blog. Un any després em sento satisfet dels resultats havent superat les 5.000 visites al blog. Agraïment doncs a aquestes persones que han volgut compartir amb mi els diferents temes que he anat tractant al llarg de l’any i agraïment especial a aquells que a més han tingut la valentia de fer-se seguidors del blog. Han estat 82 escrits en un any, el que vol dir una  mitjana de un escrit cada 4,5 dies aproximadament; no se si aquest 2012 podré mantenir el ritme, atès que el 2012 ha estat una any especialment conflictiu en l’àmbit de la sanitat.  



rba salut i gestió


Ha estat un any complicat certament, tant a nivell de país com en el sector salut, on hem patit unes retallades històriques atès que mai s’havia produït una situació semblant en  aquest camp. Un any ple de frustracions de molts professionals que han vist com el seus projectes no han pogut tirar endavant, o de treballadors de la salut que han perdut la feina, o (i això és encara pitjor) aquells malalts que per raons econòmiques han vist endarrerir el seu procés de curació. Els que han tingut la sort de mantenir el lloc de treball poden considerar-se uns privilegiats tot i que en molts cassos els hagin reduït el sou. Tot plegat molt lamentable

No és el moment d’entrar en les raons que ens han dut a aquesta situació, ja ho he fet en alguna de les publicacions, però si que cal dir que les retallades eren del tot necessàries si no es volia portar Catalunya a l’abisme econòmic, a la fallida i a la intervenció de les autoritats econòmiques espanyoles i probablement europees. Altre cosa és la manera com s’han fet: la manca de planificació de les actuacions, la manca de lideratge, les contradiccions, les coses mal explicades, etc. Amb això no hi puc estar d’acord. S’havia de fer és cert, però s’ha fet molt malament.


Estadístiques de visites al blog per mes

Aquesta crítica als governants ha d’anar acompanyada de una crítica igual de negativa a tots els partits de l’oposició del Parlament de Catalunya que han utilitzat les retallades en salut com eina per la confrontació política, i per tant han jugat amb els sentiments de les persones d’una manera absolutament demagògica. La meva repulsa també a aquestes actituds gens ètiques.

Dit això, comentar que el 2012, tot i que ens diuen que les noves retallades no afectaran a l’activitat ni a les tarifes, em queda el dubte de com s’ho farà el Departament de Salut per reduir en un 4,8% les seves despeses. Ens diuen que una part ho assumirà l’ICS, que un altre part vindrà per l’efecte de les mesures preses en el decurs de l’any passat i que tenen un efecte recurrent en el 2012, i que la part més important es pensa reduir en farmàcia. Em pregunto què passarà si al setembre se’n adonen que amb les mesures que s’hagin pres no s’arriba a les previsions d’estalvi. Més val no pensar-hi.

I més val no pensar-hi per que tinc la sensació que al Departament de Salut viuen per sobre del bé i del mal. Dic això per que fa pocs dies vaig tenir ocasió d’assistir a un dinar en el que alts representants del Departament es sentien ufanosos del que havien fet, tot i acceptar que ho havien comunicat molt malament. Deien que el que era important era els resultats que havien aconseguit, i no com ho havien explicat. No entenen res, i d’aquí els meus temors sobre el que pot succeir els propers mesos si s’adonen que les mesures preses no els aporten els resultats esperats. El sistema de salut català no està per masses experiments més. 



Visualitzacions de pàgina avui
9
Visualitzacions de pàgina ahir
16
Visualitzacions de pàgina l'últim mes
502
Historial de totes les visualitzacions de pàgina
5.076
A dia d'avui s'havien produit aquestes visites



Aquestes actituds una mica prepotents ja les conec en algun alt responsable anterior del departament de salut: es creuen en possessió de la veritat, i tot el que els altres puguin opinar ho consideren en un segon terme; el que val és la seva opinió que evidentment mai pot estar equivocada. I és per això que temo el que pugui passar aquest any si no s’acompleixen les previsions d’estalvi.

Tornant al blog, m’agradaria que entre tots en traguéssim el profit que en podríem obtenir si fóssim capaços d’enriquir el debat. He dit al començament que em sento satisfet i agraït per les més de 5000 visites que el blog ha tingut en aquest primer any però no estic satisfet del poc debat que hi ha hagut al voltant dels diferents temes que he anat tractant i és precisament aquest debat el que ens pot enriquir intel·lectualment i no els meus comentaris més o menys encertats. Només 19 del les 5076 visites al blog han manifestat opinions al respecte i ho considero un índex molt baix (0,4%). A veure si aquest 2012 entre tots aconseguim convertir el blog en un element de debat en el nostre dia a dia professional: us convido a intentar-ho. Moltes gràcies novament a tothom


dissabte, 14 de gener del 2012

Negociació col·lectiva: revisió a fons




Ja fa alguns dies que m’estava rondant pel cap escriure sobre la negociació col·lectiva com a conseqüència dels malts que estem patint aquests últims temps: més de 5 milions d’aturats, dèficit públic desbocat, empreses en concurs de creditors, autònoms que senzillament han plegat, estancament del consum privat, etc., etc.

El Sr. Xavier Casas, sindicalista de l'UGT

Ahir a la tarda veient per televisió al sindicalista Xavier Casas de l’UGT em vaig decidir finalment a fer-ho. Un Xavier Casas amenaçador,  digne representant del sindicalisme més arcaic i ranci que va ser capaç de responsabilitzar a la Generalitat dels problemes d’ordre públic que es poden derivar del desacord entre sindicats i administració respecte a les condicions laborals dels funcionaris de presons (que tot sigui dit, gaudeixen d’unes condicions de privilegi front a la majoria de treballadors)  Un Xavier Casas desafiant amb una postura ja coneguda: ells són els bons i l’administració els dolents; ells són les víctimes i l’administració els botxins; si passa quelcom dolent ells ja han avisat, ells no han fet res. Senzillament intolerable en una societat democràtica i madura.

Hi ha unes lleis i s’han de complir; i els sindicats els primers. Com es pot boicotejar impunement  els canvis de torns en una presó? Això és una vaga encoberta en la que s’obliga a fer serveis mínims al torn que hauria de sortir a descansar. I les vagues cal comunicar-les a treball amb la deguda anticipació. El que han fet els sindicats és senzillament passar-se la llei per on més els hi ha convingut. I això mereix la repulsa generalitzada i les sancions pertinents als que hi han participat, a banda de dir-li amb aquet personatge que ell no és ningú per amenaçar al govern i als ciutadans; què s’ha cregut!    

El Sr. Cándido Mendez, Secretari Generl de l'UGT

Tanmateix el problema ve de lluny. Què és el que es negocia amb els sindicats? Doncs l’empresari habitualment posa sobre la taula la retribució, la jornada, els complements salarials,  les vacances, els dies de lleure addicionals etc., etc. I què hi posen els sindicats? La resposta és RES; els sindicats en una “negociació” no corren cap risc; el seu objectiu és aconseguir MÉS sou, MENYS jornada; MÉS complements; MÉS vacances, etc. Però mai hi ha en joc res per part dels sindicats. I això ens ha portat a una situació del tot insostenible: els sous han pujat desaforadament, la jornada s’ha reduït d’una manera molt important i tot plegat s’ha convertit en un sistema totalment insostenible al que ara, uns i altres intenten posar pegats com poden. Però la situació està tan deteriorada que no hi ha més remei que replantejar-s’ho tot de dalt a baix.

El sindicalisme ranci s’ha dedicat a utilitzar la vaga no com a últim element en el procés de negociació, si no en un element bàsic del procés de negociació que serveix per pressionar  l’empresa al començament del procés. Les vagues en el sector públic afecten més als usuaris dels serveis que a l'Administració. Quina culpa en tenen els ussuaris dels desacords entre les parts? 


El Sr. Ignacio Fernandez Toxo, Secretari General de CCOO 

La ultra activitat dels convenis col·lectius és també un problema greu que consisteix a prolongar els efectes d’un conveni encara que aquest ja hagi caducat, mentre les parts es posen d’acord en la signatura d’un nou conveni. És el  sindicalisme més ranci el que vol utilitzar aquesta ultra activitat en cassos en els que els sindicats no estan disposats a negociar: és el que succeeix en l’actualitat amb el VIIé conveni de la XHUP que va extingir-se a l’any 2008. Des de llavors les empreses adscrites al mateix estan sota aquesta clàusula d’ultra activitat atès que els sindicats no en volen signar un nou conveni fins que no millorin les actuals circumstàncies econòmiques; mentre tant continuen vigents aquelles clàusules del VII conveni signades sota una situació de vaques grasses que no té ara cap possibilitat de poder-se pagar.


El Sr. Joan Rosell President de la CEOE

Un altre tema preocupant és la possibilitat que una empresa pugui despenjar-se del conveni col·lectiu quan d’una manera fefaent pugui demostrar que ha entrat en pèrdues, i poder negociar amb els seus treballadors, però un altre vegada els sindicats s’hi oposen i no accepten que empresa i treballadors puguin negociar unes noves condicions que impedeixin que molts treballadors acabin anant a l’atur com malauradament passa ara.

En definitiva, així no anem enlloc: o modifiquem els paràmetres actuals de la dita “negociació” o això no té cap possibilitat de futur. I sembla que la negociació entre la confederació d’empresaris  i sindicats va pel camí del pedregar...


dijous, 12 de gener del 2012

En el ull de l’huracà



Des de fa unes setmanes en Josep Prat, President del Consell d’Administració de l’ICS està sota sospita. Tot va començar amb una denúncia d’uns regidors de la CUP de l’Ajuntament de Reus en la que acusaven Prat de mala gestió a INNOVA (holding empresarial  municipal de l’Ajuntament de Reus) i preguntaven per la seva retribució. La resposta del nou alcalde de Reus no va ser prou satisfactòria per aquests regidors, que varen començar a fer soroll mediàtic, acusant Prat d’incompatibilitat atès que INNOVA gestiona entre altres empreses, SAGESA que a la vegada és gestora dels Hospitals Sant Joan de Reus i Mora d’Ebre junt amb altres dispositius sanitaris d’atenció primària de les comarques de Tarragona.

Josep Prat, President del Consell
d'Administració de l'ICS

La CUP a banda de voler  conèixer la remuneració del Sr. Prat posava en qüestió la gestió d’INNOVA al·legant que difícilment es podien gestionar amb èxit tantes organitzacions importants  i a més criticaven les possibles incompatibilitats de Prat al tractar-se de 3 grups de l’àmbit de salut, doncs cal afegir a la llista de responsabilitats de Prat la vicepresidència del grup USP Hospitals.

Aquesta situació ha generat un gran ressò  mediàtic, tot i que la col·laboració del Sr. Josep Prat amb l’ICS no comportava cap remuneració (llevat de dietes), però evidentment la coexistència d’aquestes tres responsabilitats en empreses sanitàries en la seva persona poden semblar no massa adients. Cal recordar que la dona del César, a més de ser honesta cal que ho sembli, i per tant la situació del Sr. Prat podria sembrar algun dubte.

El nou hospital de Reus mentre s'estava construint. Sembla que és un hospital
pagat amb diner públic, molt més gran del que hauria estat necessari 


El cert és que mica en mica les coses s’han anat complicant fins el punt que el Sr Prat s’ha vist obligat a dimitir de dues de les seves responsabilitats: ha deixat INNOVA, i ha deixat també el consell d’administració d’USP Hospitals, tal com ell mateix ha comunicat avui als treballadors de l’ICS en una carta que reprodueixo:

De: Presidència ICS
Enviat: Wednesday, January 11, 2012 04:17 PM
Tema: Carta del president del Consell d'Administració de l'Institut Català de la Salut

Benvolgudes i benvolguts,

Com a president del Consell d’Administració de l’Institut Català de la Salut, en els darrers mesos he estat protagonista involuntari d’informacions publicades en alguns mitjans de comunicació. Informacions que han qüestionat la compatibilitat de les meves ocupacions laborals i la legitimitat de la meva tasca al capdavant de l’ICS.
Després d’una llarga trajectòria professional dins el sector sanitari, crec que ara és el moment de centrar els meus esforços en aquesta institució que tinc l’honor de presidir. Per això he pres la decisió de renunciar als càrrecs de director general d'Innova Grup d'Empreses SA i conseller del Grup Sanitari USP Hospitales.
Malgrat que la compatibilitat d’aquests càrrecs amb el de president del Consell d’Administració de l’ICS és legal, legítima i no excepcional, no vull que, en cap cas, la imatge i el prestigi de l’ICS i, per extensió, de la Generalitat de Catalunya puguin quedar afectades.
És per això que he decidit dedicar-me de forma prioritària a l’encàrrec que m’ha confiat el Govern de la Generalitat i que no és altre que encapçalar un projecte engrescador que ens permetrà transformar l’ICS en una empresa pública moderna i adaptada a les necessitats de salut de la ciutadania a qui donem servei.
Ben cordialment,

Josep Prat Domènech
President del Consell d'Administració
Institut Català de la Salut


Paral·lelament, l’assumpte ha arribat a la Fiscalia de l’Audiència Nacional a instàncies de la CUP, i sembla que l’Oficina Antifrau de la pròpia Generalitat de Catalunya ha pres cartes en l’assumpte.

l'Oficina Antifrau de la Generalitat està investigant
 possible conflicte d'interessos

Veurem com acaba tot plegat...