diumenge, 25 de setembre del 2011

La tardor comença ben calenta



Ja tenim aquí la tardor, i com arriba! En pocs dies la calma relativa que vivia el sector ha desaparegut en un obrir i tancar  d’ulls.

Vàrem començar el mes de setembre amb el tancament de diferents dispositius d’urgències, mentre associacions de veïns ocupaven alguns CAP,s (Viladecavalls, Sabadell, etc.) i els ERO,s de l'hospital Sant Pau i l'hospital d'Igualada. Mica en mica el sector es va anar calmant fins que aquesta última setmana hem tornat al conflicte.

En un seguit de despropòsits sense precedents el Departament de Salut, ha continuat el degoteig de mesures que afecten de ple al sector sanitari concertat i al propi ICS.

En aquesta ocasió s’ha anunciat per una banda que el proper pagament del CatSalut als centres concertats serà només del 65% de l’import de la factura; la resta es pagarà entre els mesos d’octubre i novembre. Amb els problemes de tresoreria que molts hospitals tenen  i amb el poc temps de reacció que els centres tindran, em temo que algú no podrà pagar la nòmina de setembre, i el que està clar és que tots els centres retardaran com a mínim 30 dies el pagament als proveïdors.

Segons diuen les males llengües aquest aplaçament podria ser degut al fet que la Generalitat ha de tornar els “Bons Montilla”  i els interessos corresponents i sembla que tampoc hi ha tresoreria per poder-ho fer. Si és així, l’únic recurs que Economia i Finances té, és retardar el pagament als seus proveïdors dels serveis de salut?


Joaquim Casanovas  gerent de l'ICS ha donat un pas
 de rosca més a  instàncies del seu president en Josep
Prat, que pot col·lapsar l'atenció sanitaria a Catalunya
Per altre banda els despropòsits han continuat a l’ICS. Sembla que després de diferents plantejaments, i quan alguns gerents havien ja explicat als seus centres les noves retallades el Sr. Josep Prat president del consell d’administració de l’ICS va contradir el que s’havia pactat i va obligar a que el gerent de l’ICS en Joaquim Casanovas plantegés als sindicats que volien retallar els sous de metges i infermeres fins a 31 de desembre, i que les quantitats detretes les tornarien a abonar amb càrrec a l’exercici 2012, sense poder concretar la data.

Aquesta noticia va córrer com la pólvora, i amb poc temps es va convocar una assemblea a Vall d’Hebron que va acabar decidint iniciar una vaga indefinida de 3 dies a la setmana.  A poc que les coses es compliquin aquesta vaga podria ser secundada per la resta d’hospitals de l’ICS i després per la resta d’hospitals de la XHUP. Si això fos així el drama de la sanitat catalana ja hauria arribat al seu punt culminant i les conseqüències  són en aquests moments del tot imprevisibles.


Quan a Valle d'Hebron s'hi posen...
poca broma; el conflicte és seriós


Tot això demostra ben clarament que les retallades a Sanitat no formen part d’un pla estructurat i pensat, si no que són fruit de la més pura improvisació. Com que amb les mesures preses  en un moment inicial no es van assolir els objectius econòmics que es preveien va caldre prendre noves mesures. Com que aquestes tampoc van resultar suficients, va caler una tercera tongada de retallades i així successivament. Anem per l’enèsima tongada i no sabem quin és el final per aquesta manca de planificació.

A més es produeix un altre conseqüència no desitjable com és l’alarma social que provoca el que cada dos per tres apareixen noticies de noves retallades en el sector: Alarma social, alarma entre els treballadors i alarma en els sindicats, organitzacions polítiques i corporacions municipals. Si el que  es pretén és crear una mena de revolta social, aquest és el camí. Com que intueixo que el que el govern vol, és tot el contrari he de pensar que els que estan pilotant tot aquest tema de les retallades al Departament de Salut són molt mal destres. No puc pensar altrament.

De tota manera el que em preocupa és com redreçar el problema, i en aquest sentit insisteixo amb la meva teoria ja expressada en altres entrades a aquest blog: cal que el govern doni exemple auto retallant-se primer, abans de entrar en temes tan sensibles com el de l’ensenyament i la salut. Crec sincerament que si el govern dona mostres clares d’estalvis importants, racionalitzant per exemple l’estructura administrativa del país, o en el mateix departament de salut s’eliminen ens i serveis que no aporten cap valor afegit al sistema, els ciutadans entendran millor que es facin les retallades. Avui mateix, el Sr. Jordi Barbeta  publica a La Vanguardia un article amb aquest mateixa idea de fons.

El Sr. Barbeta també opina en un article
que publica La Vanguardia, que el
govern hauria de ser el primer
en aplicar-se les retallades
Un altre cosa que hauria de fer el govern al meu entendre seria explicar d’una vegada per totes l’abast complert de les retallades, els motius de les mateixes, les conseqüències que se’n deriven i de quina manera es podran apaivagar els seus efectes no desitjables, i una vegada fet això, no sortir del guió, deixar d’improvisar i complir d’una manera rigorosa amb la planificació de les diferents accions. Acabar amb el degoteig constant de noticies negatives. Acabar amb el desesper de molts ciutadans i dels professionals del sector.  


1 comentari:

  1. Bàsicament estic d'acord amb el que dius.Penso que en Sanitat no existeix un quadern de ruta treballat (Les traces i corriols del desert del Sinaí) però si un destí triat (Israel, la terra promesa)que no és altre que l'aprimament del sector públic (objectiu a curt termini)sense haver dissenyat,ni descrit unes taules de la llei que suposo que , pensa (el govern) que li seran proveïdes amb una coreografia de llamps i trons al Moises de torn que no és un altre que el Sr. Ruiz i els seus sacerdots més propers com el Sr. Prats
    Que el sistema no és sostenible ja ho sabem tots des de fa molts anys (més de set i de diset i viny i set). Quin sistema volem i podem tenir i mantenir és una altra cosa i el debat mai s'enceta. No s'agafa el toro per les banyes. Tanmateix és un debat de tota la societat que va més enllà del copagament o de la taxa disuasoria. Inclou polítiques fiscals que sustentin a no polítiques socials. Inclou catàleg de prestacions útils, necessàries i prescindibles. Inclou el principi de la subsidiarietat. Inclou el manteniment o no d'estrucutures que no aporten valor afegit. Inclou, per suposat, la productivitat com a factor principal en un model de prestació de serveis públics. I en aqeust debat que es tindria que obrir urgentment cal que participi la societat sencera.
    Vist el que s'ha vist fins ara, poca confiança cal tenir amb els que donen cops de cap en totes direccions, sense olfacte i sense visió. La esperança és que en poc temps hagi altres que més assenyats canalitzin els neguits i les pors de tots en esperances de un futur no se si millor, però més clar

    ResponElimina