dimarts, 26 de juliol del 2011

Degoteig de bones notícies...i de dolentes!



Fa pocs dies, en una entrada al blog titulada “un exemple de responsabilitat“ comentàvem la notícia que al Parc Taulí treballadors i  direcció de l’empresa havien arribat a un acord, gràcies al qual no hi hauria ERO a l’Hospital de Sabadell.

Doncs bé; l’exemple del Taulí ha tingut continuïtat al Consoci Sanitari de Terrassa on treballadors de l’Hospital Sant Llàtzer (centre sociosanitari pertanyent al consorci) i la direcció del consorci han arribat també a un acord similar al del Tauli consistent per part dels treballadors en renunciar per un període de 2 anys al cobrament de la part variable del sou i a canvi de treballar unes minuts més al dia, renunciar als festius entre setmana que els correspondria. Per la seva part, la direcció es compromet a no acomiadar a cap treballador fixe de la plantilla.


Pere Vallribera, gerent del
Consorci Sanitari de Terrassa

També a la Mútua de Terrassa hi ha bones notícies: tot indica que empresa i treballadors  han arribat a un principi d’acord. En aquest cas un acord diferent als anteriors per que implica una reducció salarial del 12,5%,  acompanyada d’una reducció equivalent de la jornada per tots els treballadors afectats per l’ERO. Aquest acord té una validesa d’un any al final de qual haurà de ser revisat de nou. Cal felicitar en aquest cas el gran esforç fet pels treballadors de la Mútua, si finalment acaben aprovant en assemblea aquest acord, sobre tot si considerem les notables diferències entre els ERO,s del Taulí i de la Mútua: amb facturacions  al CatSalut similars, l’un (el Taulí) presentava un ERO per 130 persones mentre que l’altre (la Mútua) pretenia un ERO que afectava quasi a 900 treballadors... la gent opina que tot i el preacord continuen sense lligar les dues situacions, fins i tot hi ha qui diu que a la Mútua algú pretén “fer passar bou per bèstia grossa”...

Esteve Picola, director general
del grup Mútua de Terrassa 

Però no són només aquests tres centres els que van assenyalant el camí a seguir. Hi ha tot un seguit de centres que han arribat també a acords de diferents tipus per fer front a les retallades. En aquest sentit  és interessant la recopilació de mesures feta per la Unió Catalana d’Hospitals en la que es recullen aquestes actuacions encara que no especifiquen el centre al que fan referència. Aquestes mesures afecten a les retribucions fixes, amb diferents reduccions segons el cas,  afecten també a les retribucions variables i al beneficis socials com ara la supressió del lot de Nadal, també afecten a altres polítiques de recursos humans com ara la reducció dels recursos destinats a formació, o la presència a congressos i altres esdeveniments similars, la reducció de les dietes, etc. Altres mesures afecten al temps de treball, com el gaudir de dies de lleure sempre que això no impliqui substitució, etc.,  etc.


Encara que no estigui del tot confirmat, sembla que el comitè d'empresa i la direcció del Parc de Salut Mar, han arribat també a un acord, pel qual l'empresa accepta no acomiadar ningú a canvi d'un ERO de reducció de sou i jornada que afectaria a tota la plantilla.

Tanmateix no tot són flors i violes: per una banda tenim la vaga de les ambulàncies, que em sembla inacceptable, o la posició d’alguns comitès d’empresa que sembla que visquin en un altre mon com ara el de l’Hospital de Berga. 



La vaga d’ambulàncies afectava en principi el transport no urgent, i a partir de demà s’havia de convertir en una vaga indefinida. Avui llegeixo que a aquesta vaga si ha afegit també  el SEM. Em sembla del tot increïble! Jo he vist a treballadors del SEM, estar-se tot el sant dia sense fer res, amb el peus damunt d’una taula al més pur estil Aznar i mirant la tele tot el dia, esperant que es produeixi un accident....i ni els hi demanis col·laborar al servei d’urgències mentre no fan res...ni parlar-ne d’això!  Aquest col·lectiu  de les ambulàncies és un col·lectiu perillós, i em fa por que aquesta moguda que han organitzat no porti conseqüències greus. Tinc la sensació que aquests que avui manen, no coneixen bé el tarannà dels conductors d’ambulàncies. Només els diré que aquests dies a Figueres els “piquets informatius” s’han col·locat a la porta d’urgències de l’Hospital amb la “sana” intenció de col·lapsar-ne l’accés...

L'Hospital de Berga


I que dir de l’Hospital de Berga? Sembla que el comitè es nega a negociar una reducció de jornada a una trentena de treballadors. A Berga pot passar de tot: des d’un patronat constituït per polítics joves i en general inexperts  en el món sanitari que actuen exclusivament per interessos personals i polítics de curta volada, i en el que algun membre fins i tot gosa  presentar-se a les reunions de patronat amb calça curta, fins a un comitè d’empresa totalment manipulat per polítics locals que han fracassat estrepitosament en la seva acció política i es dediquen en exclusiva a manipular a qui poden; un comitè que es creu que pot fer impunement tot allò que li vingui en gana, des d’insultar a directius,  fins a exigir dimissions sense arguments, passant per la més escandalosa complicitat d’algun polític influent de la contrada. En fi, un panorama delicat, que no tinc massa clar com pot acabar.



Ampliació de l'Hospital de Berga que un
any després d'estar enllestida encara
 no han pogut posar em marxa


Tant de bo l’estiu serveixi per calmar ànims de gent que hauria d’entendre que l’època dels vividors s’està acabant, i que ara comença l’època dels que realment estiguin disposats a treballar, aportant, a canvi d’un sou, unes prestacions que facin  que l’equilibri lloc de treball, sou, prestació laboral comporti un valor afegit vàlid per la societat.


dimecres, 20 de juliol del 2011

Baixes al Departament de Salut...sis mesos després de ser nomenats!



Tot just sis mesos després  del seu nomenament, dues persones de l’entorn immediat del conseller Ruiz han estat fulminantment cessades. Es tracta de Joaquim Esperalba, que ha estat reubicat  com a gerent al Consorci Sanitari del Maresme (Hospital de Mataró) i de la cap del Gabinet del conseller, la Sra. Núria Martínez que ha estat reubicada a la secretaria d’Estratègia i Coordinació.

En Joaquim Esperalba ha estat substituït en al Direcció general de regulació, planificació i recursos sanitaris del Departament de Salut per Carles Constante, mentre que Núria Martínez ha estat substituïda per el Dr. Jaume Tort.

El Dr. Jaume Tort


De tot plegat se’n deriva una primera lectura que no afavoreix precisament al conseller Ruiz: quan les coses van malament al teu voltant, en lloc de pensar que els teus col·laboradors immediats ho estan fent malament, més val que et preguntis si no seràs precisament tu la causa de que les coses no vagin com haurien d’anar. Segurament aquest anàlisi és propi de persones equànimes i objectives; malauradament el que sol succeir és el que ha passat en aquesta ocasió: cessaments  per aquí i per allà  i tot arreglat.

Està clar que 6 mesos després d’iniciat el mandat del conseller Ruiz, tenir que començar a refer l’equip no és precisament un bon senyal. De tota manera de tot plegat se’n desprèn un avís a navegants: sembla que actualment en el Departament de Salut, les culpes sempre són “dels altres”... i si aquest sentiment arrela en els màxims responsables de les diferents àrees, mai s’arribarà a crear consciència d’equip, i les coses no aniran bé.

El Dr. Pomés, diuen que "protector" d'en Jaume Tort


Dels recent nomenats voldria centrar-me una mica en al figura del Dr. Jaume Tort. En Jaume Tort va acabar els seus estudis a la facultat de medicina de Lleida.  Diuen que era l’alumne “preferit” d’en Xavier Pomés, llavors regidor independent de l’Ajuntament de Lleida amb l’alcalde Ciurana i professor de la facultat de medicina i com a tal, l’eina que en Pomés utilitzava per maniobrar d’acord als seus objectius. Encara recordo les pugnes Dr. Pomés/Dr. Rubio a Lleida, amb interessos universitaris pel mig, i amb en Jaume Tort portaveu dels estudiants del curs rotatori, intentant maniobrar d’acord a les instruccions del seu mentor. Temps més tard, en Xavier Pomés va premiar les bones maneres d’aquell estudiant espavilat col·locant-el  a l’àrea de Salut Pública de l’Ajuntament de Lleida, on recent sortit de la facultat en Jaume Tort s’ocupava de la planificació familiar.   També va participar en temes de salut escolar.

Antoni Siurana, exalcalde de Lleida


Ho va fer tan bé, que sembla que el seu protector Xavier Pomés, que ja s’havia incorporat a la DGOPS del departament de sanitat i seguretat social  de la Generalitat de Catalunya, va aconseguir que en Jaume Tort fos cridat pel departament per ocupar-se precisament de la salut escolar.

I just aquí va començar l’aventura d’en Jaume Tort: va ser cap del gabinet del director del servei català de la salut, amb en Josep Prat com a director del servei. Posteriorment, va ser director de Barcelona Medical Center, des d’on promocionava el que ara s’anomena turisme sanitari. Més tard va treballar als laboratoris Glaxo, paral·lelament a la seva plaça a l’UOC. Finalment ha estat nomenat cap del gabinet del conseller Ruiz.

Pel bé del sistema, cal desitjar-li al Dr. Tort el millor dels encerts. 


dimecres, 13 de juliol del 2011

Un exemple de responsabilitat

Els mitjans   de comunicació s’han fet ressò aquests dies de la notícia referent a l’acord al que han arribat el comitè d’empresa i la direcció del la Corporació Sanitària Parc Taulí.



És un acord de seny. Un acord d’una transcendència molt important pel futur de la sanitat a Catalunya. Es tracta d’un acord que demostra molt clarament que els treballadors del Taulí han entès molt bé quina és la situació real del país.

Fem una mica de repàs de com s’han produït els fets: en el curs del mes de juny la direcció del Taulí va presentar al comitè d’empresa una proposta, que si no era acceptada comportaria un ERO que podria significar l’acomiadament  de 120 persones.



Per evitar aquests acomiadaments (que s’afegien als contractes no renovats des de començaments d’any), calien dues condicions: la primera era que els treballadors havien de renunciar al cobrament de la part variable  del sou (en funció d’uns objectius), les anomenades DPO, durant els  anys 20011 i 2012, sempre que els resultats del compte d’explotació del Taulí fossin negatius. La segona condició estava relacionada amb els festius anuals, als que els treballadors havien de renunciar en el mateix període de temps que en el cas anterior. A canvi de treballar cada dia 10 minuts menys els treballadors renuncien a 11 festius a l'any.

Aquesta segona condició, atenent que no es pot canviar la jornada laboral si no és per comú acord en el conveni del sector, estava lligada a escurçar cada dia l’horari per arribar a compensar els dies de més que s’hauria de treballar, tot assegurant l’acompliment del nombre d’hores anuals previstes en el conveni.



Després d’algunes setmanes de converses, finalment direcció i comitè d’empresa han arribat a un acord, pel qual el comitè accepta les condicions demanades per l’empresa, i la direcció es compromet a no presentar l’ERO i a no fer cap acomiadament que tingui relació amb la crisi econòmica (òbviament l’empresa es reserva el dret de fer acomiadaments disciplinaris si fossin necessaris).

Aquesta decisió del comitè d’empresa, és una decisió de responsabilitat social i col·lectiva i com a tal ha de ser destacada i valorada. Si no és la primera, si que és una de les primeres ocasions en les que veig als sindicats treballar d’una manera decidida pels interessos dels treballadors. Fins ara, havíem assistit a increments de sou acompanyats de reducció de jornada, el que evidentment comporta la no sostenibilitat del sistema, atès que duia el cost de l’hora real treballada a una situació estratosfèrica. En canvi la decisió presa ara va justament en sentit contrari: cobrar menys i treballar més, el que contribueix sens dubte  a la sostenibilitat del sistema. Ja era hora de veure una actuació amb seny per part de tots plegats, i d’això, a banda de felicitar als protagonistes de l’acord, ens en hem de felicitar tots plegats doncs cal esperar que l’exemple sigui seguit per altres hospitals de Catalunya, i d’aquesta manera entre tots contribuïm a assegurar que els sistema sanitari català pugui continuar mantenint els nivells d’excel·lència que sempre ha tingut.



La importància del fet no ha passat desapercebuda pel conseller Ruiz, que avui mateix s’ha apressat a demanar  al personal sanitari que treballi 15 minuts més al dia. Aquesta petició del conseller, només podria dur-se a terme en el si de la mesa negociadora del conveni, que és l’únic àmbit en el que es pot modificar la jornada laboral.

No se si aquesta petició del conseller serà escoltada o no. Molt em temo que el sindicat Metges de Catalunya no en voldrà ni sentir parlar, per que ja es van retirar de la mesa on se’n parlava al Departament de Treball, i més després de sentir una vegada més al president del Col·legi de metges de Barcelona demanant que no s’acomiadin metges...Aquest home va a pinyó fix.



Tanmateix, m’agradaria que tots plegats anessin una mica més enllà: seria bo que entre tots revisessin el tema dels alliberats sindicals (establerts en un moment de vaques grasses), i que es replanteges el tema de les hores sindicals. Hi ha molts centres en els que es fa un molt mal us de les hores sindicals, i sembla que no, però aquest és un tema transcendent, que afecta a un bon nombre de persones en cada hospital. S’hauria de pactar o bé la disminució de les hores, o un acord per no cobrir-les, o que no  es poguessin demanar si no s’utilitzaven realment per l’acció sindical. Avui en dia  en aquest tema es comet un absolut abús per persones mancades d’escrúpols, abusant d’unes d’hores de lleure que èticament no els corresponen, mentre altres companys del mateix hospital es poden veure sotmesos a un  ERO. Així de cru; així de dur.

Acabem però en positiu: felicitats a la Corporació Sanitària Parc Taulí per tan bona notícia i en particular a tots els que l’han fet possible. 


dijous, 7 de juliol del 2011

Va de mogudes, EROS i altres qüestions



Segons ha sortit publicat als mitjans, la moguda que anunciàvem la setmana passada a l’ICS s’ha confirmat llevat del cas de Girona, on ha estat nomenada gerent territorial de l’ICS la Sra. Sara Rodríguez, fins ara adjunta a gerència i directora d’atenció primària de l’ICS a Girona, en lloc de Núria Serra que segons uns ha preferit continuar al seu lloc de treball a l’IDI, i segons uns altres va ser ella que es va interessar per aquesta gerència però no ha estat la persona escollida. Pel que fa a Julio Garcia Prieto nou gerent territorial de l’ICS a Tarragona, el seu nomenament estava fet des de feia setmanes.

En qualsevol cas es tracta d’una renovació a fons dels equips directius de l’ICS, que en la majoria de cassos millora, crec, la potencialitat executiva de l’equip, tot i que n'hi ha algun que continua que s’hauria d’haver canviat atesa la seva reconeguda poca vàlua com a directiu.


L'Institut Català de la Salut

Cal desitjar tots els èxits a aquest nou equip, i confiar que la tantes vegades explicada descentralització de l’ICS es dugui a terme, i el procés de presa de decisions es pugui apropar tant com sigui possible al territori.

Tanmateix la notícia forta de la setmana passada va ser l’ERO que ha anunciat Mútua de Terrassa: un expedient de regulació que pot afectar quasi a 900 persones.



Des del desconeixement de les xifres de negoci reals de Mútua de Terrassa es fa molt difícil emetre una opinió al respecte. Tanmateix hi ha comentaris per tots els gustos. L’any passat, quan es van retallar els contractes amb el CatSalut en un 3,2%, la Mútua  va pressionar al comitè d’empresa anunciant un ERO que afectava a  30 persones. El comitè va acceptar rebaixar-se els sous, i no hi va haver ERO. És a dir, gràcies a l’esforç dels treballadors, la reducció del 3,2% no va tenir cap influència en els comptes de la Mútua: els efectes negatius en la facturació van ser compensats per la baixada de la massa salarial

Ara la retallada ha estat del voltant d’un 8% entre tarifa i activitat (2% tarifa, 6% activitat); si es vol si pot sumar un 3,4% de l’IPC no aplicat a les tarifes que en lloc de pujar han baixat i també se li podria afegir els efectes de l’increment de l’IVA del 16 al 18% tot i que aquest increment no afecta a les partides més significatives del pressupost i en tot cas ho fa a partir de l’1 de juliol de l’any passat. Acceptem que tot plegat arribés a un 15% de baixada dels ingressos.

La reflexió és molt senzilla: si un 3,2% de reducció dels ingressos comportava a l’any 2010 un ERO a 30 persones,  com pot ser que una reducció d’ingressos 5 vegades superior a la de l’any passat comporti ara un ERO 30 vegades superior al de l’any passat?



És evident que les xifres no acaben de casar, i això és precisament el que es comenta, fins el punt que hi ha qui es pregunta si la Mútua, aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, no estarà intentant recuperar-se dels efectes negatius d’alguna altre de les seves activitats.

Atesa l’opacitat habitual de Mútua de Terrassa, hi ha qui es demana si en unes circumstancies com les actuals una institució que centra les seves activitats amb major volum de negoci en el sector de la salut, cal que tingui l’estructura interna que té, tant a nivell directiu com a nivell de departaments com per exemple comunicació, imatge i relacions públiques, o la seva clínica privada, o la seva pròpia organització empresarial amb entitats del tot alienes a l’activitat sanitària, com ara més d'una empresa del sector immobiliàri. Tot plegat molt complicat i de difícil opinar però no s’haurien de descartar responsabilitats de l’equip directiu en tot aquest afer. Per tant més enllà dels rumors que corren i del que diuen els uns i els altres, tampoc es pot donar cap opinió mínimament fonamentada més enllà, diuen, d’un increment molt important de personal en aquests últims anys.



També corren comentaris relatius a que en aquest ERO la Mútua aprofitaria per eliminar el serveis d’endocrinologia, reumatologia i rehabilitació. Segons diuen, en aquests serveis només hi quedaria el cap de servei, sense ningú més. Jo no se si el Departament de Salut això ja ho ha beneït, o si el CatSalut accepta que els seus assegurats (els que cotitzen a la seguretat social) perdin aquests serveis atès que la Mútua no podrà atendre a la majoria de malalts d’aquestes especialitats només amb un cap de servei.

El cert és que aquesta situació ha generat mal estar institucional, i no cal dir-ho entre els treballadors 


COMUNICAT DE PREMSA:
LA SALUT DE LA POBLACIÓ DEL VALLÈS ESTÀ EN RISC
Atemptat contra la salut de la població del Vallès Occidental sense precedents.
El dia 30 de juny, la direcció de l’Hospital Universitari Mútua Terrassa ha presentat un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que suposa l’eliminació dels serveis de Rehabilitació, Endocrinologia i Reumatologia, així com una reducció dramàtica de tots els serveis assistencials de l’hospital.
Si finalment l’ERO s’aplica, tindrà unes repercussions molt importants en l’atenció mèdica dels ciutadans. S’anul·laran visites i tractaments amb els especialistes de Reumatologia, Endocrinologia i Rehabilitació. En la resta d’especialitats, les llargues llistes d’espera encara ho seran més tant per consultes, proves com cirurgies. No som els metges els únics afectats: infermeres, fisioterapeutes, administratives, lliterers, auxiliars, treballadores socials, logopedes, psicòlegs, neuropsicòlegs, terapeutes ocupacionals, tècnics i d’altres també ho estan. Els polítics ens prometen que es garantirà la qualitat assistencial. Qui s’ho creu això?
Aquesta situació implica que en el cas que pateixi un accident de trànsit, una embòlia cerebral, una descompensació diabètica, una artritis invalidant, un atac de cor o moltes d’altres malalties agudes greus i cròniques discapacitants no podrà ser atès de manera adequada. La salut del Vallès està en risc.
Informem i alertem de la greu situació que afecta tant a la nostra població com als professionals que han fet créixer aquesta entitat. Volem seguir donant una atenció mèdica digna i de qualitat.
Si vol vetllar per la seva salut, informi’s i actuï.
Signat:
Associació Professional de Facultatius de l’Hospital Universitari Mútua Terrassa

Una situació complexa que caldrà seguir per veure com es resol. 


dissabte, 2 de juliol del 2011

Moguda a l’ICS


En l’entrada anterior explicava l’intent fallit de situar a Jaume Raventós en la gerència de l’ICS. Semblava que en Josep Prat, president del consell d’administració de l’ICS havia quedat desautoritzat. I certament així va ser. Tanmateix la reacció d’en Prat ha estat fulminant. Pels rumors que arriben, semblen canvis de molta importància

Expliquem primerament que en Jaume Raventós, afortunadament per ell, ja té feina. Diuen que serà el proper gerent de Vall d’Hebron dins de pocs dies quan el seu actual gerent  Jose Luís de Sancho es jubili. Ja deia l’altre dia que al Jaume Raventós l'ha substituit al Parc de Salut Mar l’Olga Pané, fins ara gerent del consorci sanitari de l’Anoia (Hospital d’Igualada)

Però no acaben aquí els canvis que en Josep Prat ha organitzat:  A la Regió Metropolitana Nord (Badalona amb  l’Hospital Germans Trias i Pujol)  sembla que hi va en Pere Soley gerent fins ara de Mataró. A la Regió de Tarragona i Terres de l’Ebre el rumor apunta a Julio Garcia Prieto fins ara gerent del Pius Hospital de Valls, a la Regió de Girona diuen que hi va la Núria Serra, que fins ara era a l’ICO.


En Jaume Raventós, en bona companyia


A les regions de Lleida i Alt Pirineu i Catalunya Central sembla que no hi han canvis, i seria desitjable que a la Regió Metropolitana Sud (Bellvitge) tampoc n’hi haguessin dons en Xavier Corbella és un magnífic gerent.

Per substituir a Pere Soley sona un mataroní: en Joaquim Esperalva, i per substituir a Esperalva en la seva macro direcció general es parla d’en Carles Constante. Com veuen una bona moguda dirigida i consensuada entre en Josep Prat i en Josep Maria Padrosa director del CatSalut i evidentment beneïda pel conseller Ruiz.

A aquests nomenaments cal afegir-hi el d’Enric Agustí com a gerent de la Regió Metropolitana de Barcelona del Servei Català de la Salut (no confondre amb la divisió territorial de l'ICS que és diferent), i que està pendent de que es pugui recuperar el càrrec atès que l’anterior director del CatSalut en Josep Maria Sabaté  l’havia amortitzat per assumir-lo ell mateix evitant així que es consolidés un contrapoder important a la seva gestió.

De tot aquest seguit de noms, jo en voldria destacar especialment a 4: Agustí, Corbella, Raventós i Soley esmentats per estricte ordre alfabètic.

L'Enric Agustí a l'esquerra 


L’Enric Agustí és una persona experimentada en el sector. A banda de la seva tasca  d’anys al Consorci Hospitalari de Catalunya, i el seu pas per la sots direcció general del CatSalut cal  destacar que ha passat els darrers anys com a director general a  GINSA del Grup SAGESA i en particular ha estat el responsable de la gestió de l’Hospital de Reus entre altres dispositius sanitaris dependents del grup. Es tracta d’un gran professional, dialogant, rigorós i eficient que coneix el funcionament de l’administració pública per una banda i les necessitats dels hospitals per l’altre.

En Xavier Corbella s’inicia en la gestió en el propi Hospital de Bellvitge; d’aquí s’integra en l’equip directiu  de la Fundació Althaia de Manresa on ja havia mostrat les seves capacitats. Ha tingut dos bons mestres en l’àmbit professional de gestió: en Manel Jovells i en Pere Soley. A Bellvitge on va tornar l’any 2007, n’és l’actual gerent (gerent territorial metropolitana sud) i està fent una molt bona tasca i té la consideració de ser un home amb un talant dialogant i molt eficient. 


En Xavier Corbella a Bellvitge


En Jaume Raventós, entra en el mon de la gestió a Vall d’Hebron, després  d’experiències professionals a Puigcerdà i Granollers. A Vall d’Hebron s’integra a l’equip d’en Pau Pla que era el gerent de l’Hospital General. Inquiet per que vol fer el salt a la gestió des de primera línia, deixa Vall d’Hebron per assumir la gerència de l’Hospital de Berga. D’aquí se’n va al Trueta de Girona com a gerent. A començaments del 2004, es cridat per ocupar la direcció general de Consultoria i Gestió, del Consorci Hospitalari de Catalunya, des d’on fa el salt a l’Hospital del Mar a començaments de l’any 2008. Ara el nomenaran gerent de la ciutat sanitària Vall d’Hebron. A banda de les seves qualitats professional en Raventós és un home amb una gran capacitat de convenciment que li seran molt necessàries en un centre com Vall d’Hebron.  Com en el cas d’Enric Agustí en Raventós coneix molt bé com funciona l’administració, i quines són les necessitats dels hospitals.

En Pere Soley, s’inicia en el camp de la gestió a Vic, a l’Hospital d’aquesta localitat; d’allà passa a la gerència de l’Hospital de Traumatologia de la Vall d’Hebron i posteriorment és contractat com a gerent de l’antic Hospital de l’Aliança de Pare Claret a Barcelona. Viu la fusió amb l’Hospital del Sagrat Cor, i llavors el fitxa l’ICS per situar-lo de gerent de Bellvitge des d’on uns anys més tard (2005) passa a Mataró. Voldria centrar-me en la tasca que desenvolupa a Mataró, on hereta un hospital en la ruïna econòmica i en pocs anys, canvia totalment el signe de les xifres: l’hospital deixa de perdre diners. I ho aconsegueix amb un gran lideratge no només en el terreny econòmic si no també en l’assistencial  desenvolupant un Pla Estratègic que és la clau de l’impuls extraordinari que ha viscut aquest hospital en l’època Soley. En aquests moments l’Hospital de Mataró ha passat de ser un hospital comarcal, a un Hospital de referència amb algunes especialitats de terciarisme. 
 

En Pere Soley a la dreta de l'anterior
alcalde de Mataró 


Ara en Pere Soley se’n va a Badalona. L’Hospital Germans Trias i Pujol, és un hospital que des de la sortida d’en José Jerónimo Navas i Palacios ha perdut molta empenta. En èpoques del Dr. Navas, l’Hospital de Can Ruti havia arribat a competir amb Vall d’Hebron robant-li especialistes reconeguts, i creant especialitats de terciarisme. L’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona formava part del conjunt dels hospitals de més nivell de Catalunya: Badalona, Bellvitge, Clínic, Sant Pau i Vall d’Hebron. A partir de la sortida del Dr. Navas de l’Hospital, aquest ha anat perdent progressivament pes específic  dins d’aquest selecte grup d’hospitals.

Tinc la certesa que en Pere Soley, tornarà a posar l’Hospital Germans Trias i Pujol al nivell que havia tingut, i ho farà amb la seva visió de futur, els seus coneixements professionals i sobre tot la seva capacitat de lideratge.

Estic convençut que amb aquestes 3 persones de primer nivell  l’ICS (E. Agustí s’integra al CatSalut, no a l’ICS) es reforça d’una manera molt important pel que fa a lideratges,  pel que fa a gestió i pel que fa a capacitat professional. Els desitjo a tots quatre el màxim encert.