dimecres, 23 de maig de 2018

Milloren notablement les llistes d’espera a Catalunya


A Catalunya, aquests últims 12 mesos s’ha operat una mitjana diària de 1500 pacients. Un 95% de les intervencions quirúrgiques es fan dins dels temps garantits



En el període maig 2017-abril 2018, el nombre de persones en llista d’espera quirúrgica disminueix en un 10,4%; el de persones que esperen per accedir a  consultes externes es redueix en 13,4%; i les llistes d’espera per a proves diagnòstiques baixa un 15,6%.



Catalunya és la única comunitat de l’Estat que ofereix dades obertes actualitzades mensualment i prèviament auditades. Un exercici de transparència que mostra l’èxit d’un pla concebut per millorar els serveis oferts a la població.



D’acord a l’últim informe del CatSalut sobre llistes d’espera, la millora en el període maig 2017-maig 2018 és molt significativa, com a conseqüència de la posada en marxa del Pla de Xoc contra les llistes d’espera. Ara, quan fa tot just un any de l’inici del Pla de Xoc, en un clar exercici de transparència el CatSalut ret comptes de la feina feta.

La millora de les llistes d’espera és molt significativa en pràcticament totes les línies d’actuació: 
  • El temps d’accés a consulta externa mesurat amb dies d’espera es redueix un 43,4%
  • El temps d’espera per a proves diagnòstiques mesurat amb dies d’espera es redueix en un 40%

Aquesta reducció en els temps d’espera ha comportat una reducció de totes les  llistes d’espera:
  • Una reducció del 10,4% del nombre de persones que esperaven una intervenció quirúrgica
  • Una reducció del 13,4% del nombre de persones que esperaven accedir a consulta externa 
  • Una reducció de 15,6% del nombre de persones que estaven esperant per una prova diagnòstica
  • Cal ressaltar que el sistema sanitari públic català ha operat aquests últims 12 mesos una mitjana diària de 1500 persones   

Aquesta millora també s’ha manifestat en els temps d’espera per a intervencions quirúrgiques que s’ha disminuït de mitjana den 29 dies. Els pacients en espera de ser intervinguts s’ha reduït en un 10,4% i el 95% del les persones que estan esperant per ser intervingudes  estan dins dels terminis de temps garantits.

Tot això ha estat possible gràcies a un notable augment de l’activitat, que ha permès fer un 8,1% més d’intervencions. En el període 2011-2018 l’activitat quirúrgica s’ha incrementat un 22,1%. 

Fins aquí les dades; però cal fer una lectura de com s’han aconseguit aquestes dades. Aquests resultats són conseqüència dels esforços fets per el departament de Salut aquests dos últims anys, des que es va començar a desplegar al Pla integral per a la millora de les llistes d’espera i en especial des que gràcies als pressupostos de l’any 2017 el programa es va poder dotar amb recursos econòmics addicionals. 

Més enllà de les dades és important destacar l‘esforç de transparència que estan duent a terme el departament de Salut i el CatSalut, oferint dades obertes cada mes, i assegurant la qualitat de la informació a través d’un sistema d’auditories de la informació facilitada per els centres. Aquestes auditories es van iniciar primer en pla pilot, per anar-les generalitzant després fins a 38 centres que ja estan auditats. A finals d’any està previst que les informacions facilitades per tots els centres del SISCAT pel que fa a l’activitat quirúrgica hagi estat prèviament auditada. Cal destacar també que aquest compromís amb la transparència va ser assumit pel conseller Comin al Parlament de Catalunya al febrer del 2016, i des de llavors ençà s'està duent a terme d'una manera força evident.   

Val a dir que cap altre comunitat a l’Estat espanyol port aportar unes dades tant fiables com les que Catalunya posa a disposició dels seus ciutadans. És el fruit de la feina ben feta per un excel·lent equip de treball. Tant de bo que algunes decisions polítiques de futur no el malmetin.          

diumenge, 20 de maig de 2018

Salut ja té conseller: Toni Comin restituït en el seu càrrec


Tanmateix, l’eficàcia del seu nomenament depèn de la reacció del govern i de la justícia espanyoles; el govern de M. Rajoy ja ha anunciat que no autoritza la publicació en el DOG dels nomenaments. El bloc del 155 es posa d’acord per perllongar a Catalunya la vigència de l‘article 155.



Mai abans s’havia interferit tant en les decisions polítiques de Catalunya. Ni el govern espanyol, ni la justícia espanyola semblen respectar els resultats de les eleccions del 21-D i a més volen imposar a Catalunya un govern que els “agradi”. Venen temps complexos...



La bona notícia, a banda de la restitució del conseller legítim, és que el seu nomenament assegura la continuïtat de l’actual equip del departament de Salut. Sinó fos per la incertesa creada per l’actuació dels poders de l’Estat, aquesta notícia seria tranquil·litzadora per el sector sanitari, que aquests últims anys ha estat sotmès a experiments polítics que han repercutit negativament sobre el sistema sanitari públic.   


Mentre no es feia oficial el nomenament d’un conseller de Salut, els rumors feien témer que el departament de Salut estava a punt de convertir-se de nou en un banc de proves per a polítics ambiciosos en busca d’un destí. Afortunadament, pel moment sembla que el nom de Joan Ignasi Elena s’ha quedat a la “nevera” pendents de si el govern espanyol impedeix definitivament que els nomenaments puguin ser efectius. En aquest supòsit el sector sanitari és obertament partidari de la continuïtat, a través d’una figura de consens com David Elvira.

Deia, en una entrada recent al blog, que la designació d’un conseller de Salut estava supeditada a la restitució o no, dels consellers que ho volguessin després de la seva destitució per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. El dubte apareixia per la diferent visió dels dos partits que formen la coalició de govern. Mentre a Junts per Catalunya eren partidaris de la restitució del govern legítim, des d’ERC la situació es veia diferent i es decantaven per un govern “efectiu” que pogués acabar amb el 155. Després de moltes anades i vingudes, finalment ERC ha cedit i ha acceptat proposar a Quim Torra, president de la Generalitat, el nom  d’Antoni Comin com a conseller de Salut. Aquest fet ha descavalcat per ara l’alternativa que representava Joan Ignasi Elena que havia estat triada en un primer moment per Oriol Junqueras per substituir Comin, tot i que David Elvira actual director del CatSalut i home fort del departament de Salut, també estava en la llista de candidats.

Segons publiquen alguns mitjans, Antoni Comin ha tingut que batallar de valent per aconseguir que ERC l’acabés proposant com a conseller de Salut. Després de diferents alternatives, ERC ha deixat de banda el seu plantejament inicial d’intentar eixamplar la base independentista, col·locant a Salut a una persona que tot i no ser un sobiranista, la seva condició d’ex PSC i proper als Comuns el feia ser ben vist per aquestes formacions de l’esquerra catalana. Tanmateix la plataforma “Avancem” que lidera Elena, poc hauria pogut eixamplar la base, atès que compta amb molts pocs integrants. Sigui com sigui, el nomenament d’Elena ha quedat pel moment aparcat.          

Per altre banda la restitució d’Antoni Comin al front de Salut, ha tingut un efecte col·lateral que cal remarcar i que ha evitat que novament el departament de Salut s’hagi vist menystingut per ERC, atès que el Sr. Joan Ignasi Elena és un gran desconeixedor del sector sanitari tot i haver estat president de la Fundació Hospital Sant Antoni Abad de Vilanova i la Geltrú. Davant la possibilitat del seu nomenament, diferents veus del sector s’havien fet sentir prop dels dirigents d’ERC avisant-los que el sector no estava disposat a ser de nou un camp de proves amb un conseller desconeixedor de la sanitat. Aquestes veus eren molt més partidàries, sinó hi havia restitució del conseller legítim, de la continuïtat de l’equip actual del departament, encapçalat per David Elvira, atenent al bon coneixement que tot l’equip posseeix dels problemes del sector sanitari públic català. 

Paral·lelament havia començat a circular un rumor segons el qual en cas de la restitució de consellers, en els departaments afectats es nomenaria un “Comissionat” amb la funció d’exercir en la pràctica de conseller a l’ombra, i que sota les directrius del conseller restituït, s’ocuparia de compensar els problemes derivats del fet de dirigir un departament de la Generalitat des de l’exili o des de la presó. Tanmateix, a dia d’avui, aquests Comissionats no han estat nomenats i es desconeix si finalment s’acabaran nomenant o no. Es donava per fet que en cas de nomenar Comissionats, David Elvira seria el Comissionat de Salut, representant al conseller Comin si aquest era restituït. 

Ara caldrà veure quina és la reacció del govern espanyol. Pel moment, en una nota feta pública, La Moncloa adverteix que el nou govern nomenat per Quim Torra “és una provocació perquè diversos consellers es troben fugits de la justícia o en situació de presó provisional", i per tant, atenent les circumstàncies personals d’alguns dels nomenats, s’analitzarà la viabilitat d’aquests nomenaments. Més enllà de la nota, les amenaces contra el govern català s’han anat succeint i segons publiquen diferents mitjans espanyols el bloc que dona suport al 155 s’hauria posat d’acord per mantenir la vigència del 155 a Catalunya i no publicar al DOG els nomenaments dels consellers triats pel president Torra.   

Els nomenaments, per ser efectius, cal que siguin publicats en el DOG, i per efectes de l’article 155, continua sent el govern de M. Rajoy qui té la clau del que publica el DOG. Tanmateix, en opinió de prestigiosos juristes, tècnicament la publicació dels nomenaments  en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, jurídicament és un “acte degut”, i per tant el Sr. M. Rajoy estaria obligat a publicar aquests nomenaments al DOG. No fer-ho seria clarament inconstitucional. El que sí que podria passar és que una vegada publicats en el DOG, el govern espanyol els podria impugnar.

I aquí ve la segona part: què passarà si el govern espanyol impedeix o impugna els nomenaments? Estem davant d’un interrogant de difícil resposta. Si s’haguessin nomenat els Comissionats, aquests podrien assumir les funcions del conseller impugnat per el govern espanyol, però sense comissionats la solució no es preveu gens senzilla. Per altre banda, apareix una dificultat afegida, relativa a la presa de possessió dels consellers empresonats o a l’exili. Com es pot resoldre la presa de possessió en aquestes circumstàncies? 

Certament una situació molt complicada...     





dissabte, 19 de maig de 2018

Informe del CatSalut sobre l’assistència primària de l’any 2017


L’activitat de l’assistència primària de l’any 2017, pel que fa a consultes, s’estanca respecte a  l’any anterior




Per primera vegada l’informe inclou dades de visites no presencials (e-mails, la Meva Salut, etc.) tot i que aquest servei encara no està disponible a totes les ABS de Catalunya.



Més de 47 milions de visites és el balanç de la feina feta per les més de 300 ABS de Catalunya al llarg de l’any 2017. D’aquest total, poc més de sis-centes mil visites corresponen a visites no presencials fetes a través de les Tecnologies de la Informació i els Comunicacions (TIC), bàsicament per correu electrònic o a través del servei de la e-consulta incorporat a la “Meva Salut”, tot i que no és accessible a totes les ABS del país segons es desprèn d'un informe donat a conèixer recentment per el CatSalut. 

Aquestes visites no presencials basades en el correu electrònic o la e-consulta, estan relacionades amb problemes relatius a la cronicitat (hipertensió, hipercolesterolèmia o diabetis entre d’altres), on es comenten els resultats de proves o es fan determinats tipus de tràmits administratius. Les TIC estan tot just introduint-se en el nostre sistema sanitari, però no hi ha dubte que una societat cada dia més digitalitzada acabarà fent un ús molt elevat d’aquesta alternativa a la visita convencional, a la que mai podrà substituir al 100%, però si que possibilitarà que per determinades visites rutinàries o de seguiment, la gent no hagi de desplaçar-se als CAP, amb el guany de temps que això comporta.

Els CUAP també van millorant el seu encaix en el grau d’acceptació dels malalts com alternativa als serveis d’urgència hospitalaris per la solució de problemes de salut urgents, sense excessiva gravetat. Aquest fet ja es posava de manifest en la presentació de la campanya d’urgències de l’hivern 2027/18 que la Dra. Nadal va fer fa pocs dies, on va parlar d’un increment al voltant del 10% de l’ús d’aquest recurs assistencial, prova evident que els ciutadans anem utilitzant cada vegada més els recursos més adequats per a l’atenció d’urgències.

Algunes xifres a retenir:
  • El 77% de la població ha estat visitada per algun professionals d’atenció primària al menys 1 vegada al llarg de l’any 2017.
  • El 44,6% de persones ateses majors de 74 anys, s’han visitat més de 12 vegades al llarg de l’any. 
  • Dels més de 47 milions de visites efectuades, només un 0,4% corresponen a visites fetes a persones procedents d’altres comunitats de l’Estat o de l’estranger. 
  • La hipertensió en adults (més de 25 anys) és present en el 25,3% dels pacients atesos i és el diagnòstic que ha generat més visites. 
  • Tot i l’aparició de noves formes d’assistència l’activitat a l’assistència primària sembla relativament estancada des de l’any 2015 al voltant dels 47 milions de visites.
  • Els metges/esses de família assumeixen el 53,8% de les visites, mentre que els/les pediatres només un 9,1% i els odontòlegs el 2,3%
  • Les infermeres assumeixen un 33,6% del total de consultes i les treballadores socials arriben a l’1%.
  • El 53,4% dels pacients visitats són dones i generen el 55,9% de les visites. 
  • La mitjana de visites per pacient atès és de 8,1 però varia segons l’edat i sexe. Els homes d’entre 15 i 44 anys són els que acumulen menys visites per pacient i els homes majors de 85 en tenen el volum més alt. 

L’informe no entra a considerar els resultats en salut de l’atenció primària, ni relaciona l’activitat amb el consum farmacèutic. Tampoc analitza la capacitat de resolució o les derivacions a l’atenció especialitzada d’aquestes consultes

És evident que la primària està desenvolupant una feina important en el nostre sistema sanitari, i sembla que els resultats assistencials són força bons. Però a més de semblar-ho caldrien indicadors que permetin assegurar-ho. Els informes purament quantitatius són una dada que cal complementar amb una visió qualitativa. És llavors quan les conclusions adquireixen valor i tenen tota la solidesa que cal. 

Per altre banda, estem assistint a una proliferació d’informes que pot comportar complicacions a l’hora de fer-ne el seguiment i tenir-les totes presents. Els informes de la Central de Resultats que publica cada any l’AQuAS són prou amplis com per no anar reiterant les informacions similars. I si aquests diferents informes estan elaborats per negociats diferents de la pròpia administració sanitària, vol dir que hi ha negociats que reiteren feines, i en èpoques de dificultats econòmiques és una contradicció que la mateixa informació s’elabori des d’instàncies diferents. I el més probable és que al final les informacions, algun cas, no siguin coincidents

dijous, 17 de maig de 2018

Entrevista amb el Dr. Guillem López Casasnovas


Guillem López Casasnoves és doctor en economia i llicenciat en dret, catedràtic de la UPF, exconseller del Banc d’Espanya, exmembre del consell assessor del “ministerio de Sanidad”, fundador de CRES-UPF, entre moltes altres ocupacions i distincions. És una persona que sempre ha estat molt interessada en els problemes de la sanitat catalana. Recordo particularment dos dels seus llibres sobre el sistema sanitari català: “L’Anàlisi del Finançament Autonòmic de la Sanitat”, editat l’any 1992, i “La sanitat catalana: Finançament i despesa en els seus referents comparats dintre de societats desenvolupades”, editat l’any 2001. També recordo una anècdota d’aquelles que no s’obliden fàcilment: era algun dia de l’inici de la dècada dels 90, a la sala d’actes del departament de Salut al pavelló Ave Maria. Dos joves economistes de la salut, els Drs. Josep Valor i Guillem López Casasnovas, es dirigien a l’auditori per explicar com serien els nous contractes que el CatSalut establiria amb els centres “concertats”. Només començar l’exposició, el Dr. López Casasnovas ens va explicar que es tractava de contractes “sinal·lagmàtics”... en sentir aquest nom, una bona part dels assistents, tan ignorants com jo mateix, no sabíem a on mirar. I això què deu ser?, ens preguntàvem... Quan vaig arribar a casa, el primer que vaig fer va ser intentar esbrinar el significat d’aquella paraulota que mai més no he oblidat. Més enllà de l’anècdota, Guillem López Casasnovas es tota una autoritat en matèria econòmica a l’Estat espanyol, i el seu interès per la sanitat fa que les seves aportacions siguin doblement valuoses. Per això m’he atrevit a demanar-li el seu punt de vista sobre diferents qüestions de l’actualitat sanitària a casa nostra.      


   


Dr. Guillem López, vostè ha estat membre del consell assessor de molts ministres de Sanitat del govern espanyol, fet que li atorga una visió molt propera del sistema sanitari espanyol, i per altre banda coneix perfectament bé el sistema sanitari català. A nivell conceptual quina seria la diferència més significativa entre els dos sistemes?

Dr. Guillem López: L’acceptació de la concertació, la implicació en la gestió del sistema de representants de la societat civil i la seva bona implantació al territori


Ja fa 20 anys que el ministre espanyol de Sanitat Romay Beccaria, el va incorporar al consell assessor del ministeri. Ara la ministra espanyola de Sanitat, Dolors Montserrat ha decidit prescindir de les seves aportacions en el sí d’aquest consell. Ho interpreta com una resposta a la seva posició sobre l’aplicació a Catalunya de l’article 155 de la Constitució? 

Dr. Guillem López: No ho crec  Més aviat és la manca de sensibilitat del que representa la economia de la salut en els sistemes de salut dels països moderns.  Els principals grups de pressió ocupen lloc.  També ha prescindit d’experts de la salut pública.  Si aquesta és la seva visió de la sanitat, segur que no li faig cap falta, ni jo ni cap dels meus companys.


Parlant de l’article 155. De cara als usuaris de la sanitat pública, dona la sensació que la seva aplicació no ha comportat greus distorsions en el funcionament del sistema sanitari. Tanmateix, creu que a mig i llarg termini els seus efectes es puguin deixar sentir, afectant negativament les prestacions del sistema de salut? 

Dr. Guillem López: No. El nostre sistema, els nostres gestors i professionals estan per sobre d’aquesta mena de intervencions equivocades. Però cal continuar lluitant pels valors propis compartits.
  

Fa uns anys, el sistema sanitari català despertava interès arreu de l’Estat espanyol, i molts responsables de salut de les diferents autonomies venien a Catalunya a conèixer de primer ma els projectes que s’anaven implementant a casa nostra. Últimament sembla que això ja no sigui tant així. Quines podrien ser les causes segons la seva opinió? 

Dr. Guillem López: Cal un finançament que estigui a l’alçada del desenvolupament del país; és a dir, del nostre PIB. Ara en el millor dels casos tenim un finançament que just arriba al nivell mitjà per càpita d’Espanya. Destacar continuadament amb aquest handicap té molt mèrit.


Vostè ha participat, representant al govern Balear, en la comissió d’experts del Sr. Montoro per tal d’estudiar un nou sistema de finançament autonòmic. Té esperances que el finançament de comunitats com Ses Illes, País Valencià o Catalunya pugui millorar el seu finançament d’una manera significativa?

Dr. Guillem López: De moment no. Però encara cal lluitar-ho. El govern de Madrid no té altra manera per evitar el desencís dels desencaixats o afavorir el re-encaix.


Avui en dia, a l’hora d’analitzar la despesa per càpita en salut que es deriva dels pressuposts de les diferents comunitats autònomes, s’observen diferències que costen molt d’entendre. Segons dades dels pressupostos 2018 de les diferents comunitats, hi ha pressupostos que oscil·len entre els 1.693,49€ per càpita del país basc, als 1.166,39€ d’Andalusia que representa un 45% de diferència. Aquestes diferències tan enormes tenen algun sentit? 

Dr. Guillem López: A mi les diferències no em preocupen si provenen de decisions basades en la responsabilitat fiscal. Fer-ho en termes poblacionals no és adequat quan el finançament autonòmic pondera la població, no es tracta de una transferència condicionada, es pot complementar des de la capacitat fiscal pròpia o de la priorització dels governs autonòmics. Interessa més saber què passa amb les prestacions i el cost unitari de la seva eficient provisió.


Parlant de sistemes de finançament, a Catalunya tothom reconeix que la sanitat està mal finançada i que calen més recursos per fer front a les despeses que el sistema de salut genera. D’on creu que haurien de procedir aquests més recursos que tothom reclama? D’una major pressió fiscal als ciutadans de Catalunya mitjançant impostos específics o incrementant l’IRPF? D’una revisió de la cartera de serveis, reduint les prestacions del sistema sanitari públic? Incorporant copagaments tal com succeeix a la majoria de països europeus? 

Dr. Guillem López: Amb un nou finançament autonòmic que vinculi millor els ingressos de la Generalitat a la renda dels catalans: més capacitat fiscal sobre els recursos propis. I la resta de les coses esmentades amb diversos balanços.


Atenent als resultats en salut, el sistema sanitari català es situa entre els millors del món desenvolupat. Tot i així aquests resultats en salut s’obtenen amb una assignació pressupostària que està per sota de la de molts països amb resultats en salut similars. A què creu que es deu aquesta realitat? 

Dr. Guillem López: A la consideració per part de l’Estat d’un finançament per regim ordinari que no es correspon a la realitat social del nostre país.


En la negociació col·lectiva del sistema sanitari públic sempre s’acaben negociant increments salarials i reduccions de jornada, complementat amb altres beneficis socials. Aquesta manera de negociar ens porta a que l’hora real treballada sigui cada vegada més cara degut el doble efecte de la reducció de jornada i de l’increment salarial. Creu que s’hauria de caminar cap a una negociació col·lectiva on els treballadors assolissin responsabilitats sobre els resultats finals de l’empresa a canvi dels seus beneficis socials?    

Dr. Guillem López: Certament.  Hem de començar a provar la gestió dels mateixos professionals també a l’atenció especialitzada.  Avaluant i pivotant els experiments  I en general, cal trencar en la idea de autonomia clínica per compte propi i retribució per compte aliena.


El sistema retributiu del personal incentiva molt poc als treballadors del sistema sanitari públic, en especial a metges i infermeres. Algunes assajos que s’han fet amb fórmules com les DPO han acabat sent una mena de cafè per a tothom. Creu que els sistemes retributius haurien d’estar molt més vinculats a la productivitat individual i dels equips als que es pertany que no pas a l’IPC?

Dr. Guillem López: Cal bàsicament vincular millor tasques amb resultats i compartir riscos amb els proveïdors 


En el sector salut també parlem sovint d’innovació. Si realment apliquéssim sistemes i tècniques innovadores en el sistema de salut, i féssim un ús més adequat de les TIC, no creu que es podrien eliminar actuacions poc eficients, i eliminar l’excés de burocràcia que el sistema pateix?

Dr. Guillem López: Segur. Però no ho podem fiar tot a les tecnologies. La gestió clínica dels professionals és la base. Les TICs son complementàries.


Les empreses grans han d’estar molt ben organitzades per ser eficients. La sanitat pública catalana té a l’ICS com al seu buc insígnia, sent l’ICS probablement l’empresa més gran de Catalunya. Aquestes grans corporacions són adequades per a la gestió de serveis públics? 

Dr. Guillem López: No crec amb el gran holding, i menys encara desintegrant primària i especialitzada en les seves gerències. La confiança, la reputació, el ‘bon fer’ dels guariment de la salut es guanya amb  la proximitat.


Els economistes expliquen que un servei públic gratuït acaba generant una demanda infinita. Si això és cert, no creu que encara que es pogués dotar de més recursos al sistema sanitari, sempre en continuarien faltant més? Què cal fer per mantenir l’equilibri entre recursos esmerçats, serveis oferts, i demanda del mateixos? 

Dr. Guillem López: Utilitzar els instruments més bàsics de l’economia, de la priorització, del cost efectivitat. Ple de criteris de sentit comú. Res no és gratuït.


Dr. López Casasnoves, per acabar... si el proper conseller de Salut de la Generalitat el cridés, i li demanés el seu parer sobre els tres temes que caldria afrontar amb urgència a la sanitat catalana quines propostes li faria? 

Dr. Guillem López: Per al lideratge de la sanitat, cuidar els nostres professionals i exigir-los  lleialtat amb la salut pública. Com a gestor, recomanar que es doti del coneixement expert. I com a polític, que lluiti decididament per a un millor finançament.

Aquestes són les opinions d’una persona amb una expertesa reconeguda en els àmbits econòmic i sanitari. Donar a conèixer les seves opinions sobre diferents aspectes del nostre sistema sanitari, que massa sovint posem innecessàriament en perill, era gairebé obligat. Dr. Guillem López Casasnoves, moltes gràcies per les seves opinions i per el temps que li he pres... 


dimarts, 15 de maig de 2018

Tres candidats i un escó. Qui serà el nou conseller de Salut?

L’interrogant es resoldrà sota una primera premissa: govern legítim restituït? Si o No. Si la resposta és Sí, el conseller serà Antoni Comin



Si la resposta és No, llavors el dilema es planteja entre Joan Ignasi Elena i David Elvira. 



Aquest dies els mitjans de comunicació de tot tipus existents a Catalunya, han anat plens de quinieles sobre qui serà el proper conseller de Salut. Oficialment, ERC no ha dit ni una sola paraula sobre la seva decisió al respecte, però per comentaris d’uns i dels altres han acabat havent sobre la taula tres possibles candidats. Antoni Comin, David Elvira i Joan Ignasi Elena; aquests són els noms.

Considerant que s’ha anunciat que dijous vinent els consellers del govern de la Generalitat prendran possessió dels seus càrrecs, és evident que queda molt poc temps per a les especulacions. Ben aviat sortirem de dubtes

Si fins ara a totes les quinieles es donava per fet que optaven a la conselleria de Salut David Elvira i Joan Ignasi Elena, ara cal afegir-hi a Antoni Comin. Sí, el conseller destituït per el 155 també és a la línia de sortida. I hi és perquè des de Junts per Catalunya es voldria donar una imatge de reposició d’un govern destituït de forma il·legítima en tots aquells cassos en que els consellers afectats acceptessin ser restituïts, i el conseller Comin és dels que voldria ser restituït en el seu càrrec de conseller. Per tant aquest és el primer interrogant que caldrà resoldre.

Atenent al fet que el departament de Salut ha quedat sota l’òrbita d’ERC, és a aquest partit a qui li correspon proposar un conseller. Sembla que ERC no és massa partidària de restituir als consellers i prefereixen ja d’entrada un govern nou, però també és cert que les negociacions amb Junts per Catalunya encara no estan del tot tancades en aquest punt. Per tant, si es decideix que hi ha d’haver d’entrada un govern restituït, el conseller de Salut serà Antoni Comin.

Si finalment acabem tenint un govern amb consellers restituïts, sembla que es nomenarien Comissionats que s’haurien d’encarregar de la gestió del dia a dia que els consellers absents no podrien assumir. En aquest supòsit, el comissionat de Salut i que per tant exerciria les funcions de conseller  seria David Elvira. La figura del comissionat tindria un altre paper molt important: quan es tanqui la instrucció del Jutge LLarena els consellers empresonats seran inhabilitats per exercir un càrrec públic i els nomenaments dels consellers que estan exiliats poden ser  recorreguts pel govern espanyol. L’existència d’aquests Comissionats permetrà que no hi hagi cap distorsió en el funcionament del govern de la Generalitat atès que el relleu del conseller afectat per la inhabilitació es podrà fer efectiu de forma pràcticament automàtica.

I si no? Doncs llavors tornem a la casella de sortida. I ens trobem amb els dos candidats dels quals s’ha anat parlant aquest dies David Elvira i Joan Ignasi Elena. Un dia semblava que la balança s’inclinava d’un costat, i a l’endemà la inclinació anava cap a l’altre banda. L’un, Elena, coneix molt poc el sistema sanitari i l’altre, David Elvira, és molt bon coneixedor de la sanitat catalana i està ben valorat pel sector. L’un Elena, amb perfil polític clar però sense excessiva acceptació per part del sector i l’altre, Elvira, amb un perfil polític no excessiu a l’haver estat a l’ombra de Comin, però amb una molt bona acceptació per part del sector sanitari. Quina decisió prendrà ERC?

Les espases estan en alt, i la decisió ja és molt propera doncs queden poques hores per que l’interrogant es resolgui. Parant l’orella al sector, majoritàriament s’acceptaria la reposició del conseller Comin. Aquesta opció es veu fins i tot amb simpatia per el que representa a nivell de simbologia, com es veuria també molt positivament que la decisió recaigués en David Elvira a qui es respecta per l’excel·lent feina que ell i el seu equip han dut a terme en aquests dos anys i 4 mesos que porta al front del CatSalut. En canvi l’opció de Joan Ignasi Elena es veu amb més recel bàsicament pel seu desconeixement del sector sanitari. El sector no voldria patir una situació de desconcert com la viscuda durant els primers mesos del mandat d’Antoni Comin. 

Convindria que tots tinguéssim clar, quan abans millor, quin és el final d'aquest degoteig d'informacions no sempre confluents.  


diumenge, 13 de maig de 2018

Aquest hivern, el soroll mediàtic sobre les urgències ha quedat esmorteït

 El PLANUC demostra la seva eficàcia en un any on els efectes de la grip han estat moderats però amb una especial incidència a finals de l’any passat i al començament d’aquest 2018.



La Dra. Cristina Nadal, continua plena d’energia, treballant amb il·lusió en nous projectes, i contagiant a tot el que l’envolta el seu entusiasme per la feina que fa.




Tot i que aquest hivern passat la grip s’ha manifestat amb un nivell moderat, la seva incidència més forta es va produir entre Nadal i Reis, just en el moment en que aproximadament mitja plantilla del sistema sanitari públic estava de vacances. Més enllà d’alguns entrebancs que es varen produir en aquest interval de dies, la resposta del PLANUC a les exigències del sistema sanitari ha estat molt positiu. 

Recordo que a mitjans de gener, vaig visitar a la Dra. Nadal, directora de l’Àrea d’Atenció Sanitària del Servei Català de la Salut, i es va mostrar extremadament cautelosa sobre l’èxit del PLANUC, atès que en aquells moments la incidència de la grip era encara significativa i no volia cantar victòria abans d’hora. Ara una vegada acabat el període d’urgències hivernal, el CatSalut ha presentat el balanç de la campanya i la Dra. Nadal ha pogut respirar tranquil·la comprovant que els dispositius dissenyats han respost força bé al que s’esperava d’ells. 

Una eina important han estat els COUIE (Comitès Operatius d’Urgències i Emergències) d’àmbit territorial, que han estat els responsables del desplegament de 23 Plans de contingència territorial per atendre als ciutadans en el dispositiu assistencial del territori més adequat. Això ha permès que tot i que l’activitat d’urgències aquesta temporada ha estat un 6% superior a la de la temporada anterior, la resposta del sistema hagi estat millor que la de l’any passat; també ha experimentat un notable increment l’hospitalització a domicili. 

Qui ha notat una major demanda ha estat el “061 CatSalut Respon” amb un increment de trucades superior al 14%. Els CUAP per la seva banda, també han vist incrementada la seva utilització en un 10% aproximadament. Tot això es contraposa amb el fet que les urgències hospitalàries només hagin crescut un 3% aproximadament. Aquestes xifres evidencien que els ciutadans anem utilitzant cada vegada més els recursos més adequats per a l’atenció d’urgències. Només caldria, per acabar-ho d’arrodonir, que l’atenció continuada dels equips d’atenció primària millorés encara una mica més la seva eficiència. Tot plegat ha servit per disminuir la pressió sobre la demanda de llits en els hospitals d’aguts. Aquesta resposta satisfactòria del sistema públic de salut també es deu, tal com afirma orgullosa la Dra. Nadal, “a l’esforç dels professionals sanitaris, als que fem un sentit agraïment”.

Més enllà d’avaluar la campanya d’hivern pel que fa a l’atenció a urgències, jo tenia interès de parlar amb la Dra. Nadal sobre els plans de futur, i en aquest sentit va explicar que estan immersos en el procés de “compra pública innovadora” (CPI), on el proveïdor a més de subministrar el producte comprat aporta uns serveis afegits addicionals que poden adoptar diferents formes: contractes de manteniment inclosos, avaluació de resultats incorporats, etc. La compra pública innovadora és uns eina per potenciar un ús més intel·ligent de la despesa pública, que aporta quelcom més enllà que un producte o un servei determinat, mitjançant un contracte per satisfer una necessitat no coberta a través d’una solució innovadora.

La Dra. Nadal explica que a final de maig es fallarà el concurs que es va dur a terme per establir ajuts a projectes de CPI entre entitats del SISCAT sense ànim de lucre, tant a títol individual com en col·laboració entre diferents institucions. Es disposa del 16 M d’€ procedents de fons FEDER per a Catalunya. Segons explica la Dra. Nadal hi ha una sèrie de projectes interessants. Entre ells explica un projecte per construir pròtesis en 3-D.

També posa com exemple de la CPI una compra de desfibril·ladors que s’ha fet per a l’Hospital de Sant Pau que comporta que el subministrador dels aparells també s’encarregui del manteniment dels mateixos i de subministrar al servei de cardiologia les dades que s’enregistrin, o la compra de bombes d’insulina per a nens i dones embarassades que a més de la bomba incorpora la determinació de glucosa amb una tarifa única pel control de la glicèmia. Al CatSalut estan molt satisfets de com han introduït mica en mica el sistema de la CPI, i dels resultats que s’obtenen. El concepte de CPI que s’aplica a Catalunya és diferent del que està utilitzant el ministeri de sanitat espanyol explica la Dra. Nadal.  

També era interessant saber el grau de desenvolupament d’un altre projecte de gran interès que la Dra. Nadal té entre mans com són les Comissions Clíniques Territorials inspirades en les “Clinical Comissioning Groups” del National Health Service britànic. La Dra. Nadal explica que s’hi està treballant, però el projecte no està tan avançat com ella voldria per la manca de lideratges potents en alguns territoris que vulguin assumir el compromís. Tanmateix  confia que abans d’acabar l’any les tindrà enllestides. 

A l’hora de dir “abans d’acabar l’any” a la Dra. Nadal se li va dibuixar a la cara un cert rictus de tristor. Insistint en el tema vaig detectar un cert temor a que en funció dels esdeveniments polítics que estem vivint aquests dies, i d’alguns rumors que corren sobre nomenaments de persones desconeixedores del sector sanitari, es produeixin canvis significatius dins de l’equip de treball que sota la direcció de David Elvira han aconseguit construir dins del CatSalut. Certament, la feina feta els avala; ells tenen tota la il·lusió en poder seguir treballant per la millora de la sanitat i en favor dels ciutadans. Sens dubte són un equipo humà cohesionat i eficient. D’això no n’hi ha cap dubte. 

Parlar amb la Dra. Nadal resulta molt agradable. La seva conversa, la seva  vitalitat, l’energia que desprèn i l’entusiasme que transmet creen un ambient de confortabilitat i fan que l’estona passi volant. I a sobre, els resultats l’acompanyen !                           

divendres, 11 de maig de 2018

El company Xavier Albalat ens ha deixat


Xavier Albalat Arandes. Infermer, professional de la gestió  sanitària, apassionat del mar, de la vida, de la seva família i de la seva feina. Enamorat de Catalunya.   




M’ha arribat la trista notícia del traspàs de l’amic Xavier Albalat que ens ha deixat amb només 60 anys, en no poder superar una llarga intervenció quirúrgica a la que va haver de sotmetre’s fa només uns dies; actualment exercia la gerència de la Fundació Hospital de Puigcerdà. Fa tan sols vuit mesos mal comptats que el vaig anar a visitar a l’Hospital de Puigcerdà; ens havíem trobat unes setmanes abans en algun esdeveniment a Barcelona i em va parlar entusiasmat de la feina que estava fent a Puigcerdà, i de la satisfacció que li produïa haver aconseguit tancar l’exercici del 2016 amb un cert marge, superant les pèrdues econòmiques que la Fundació estava patint com a conseqüència d’una mala redistribució dels serveis sanitaris de la comarca de la Cerdanya, feta quan es va inaugurar l’Hospital Transfronterer, d’una feixuga càrrega de personal que es va quedar a la Fundació quan aquesta no ho requeria pel seu normal funcionament, i del pagament del deute històric que la Fundació va tenir que assumir quan l’activitat d’aguts es va traslladar al nou Hospital, que al ser una entitat jurídica espanyola i francesa a la vegada, de recent creació, no podia assumir cap càrrega econòmica d’etapes anteriors. 

La notícia de la mort de Xavier Albalat, un home per damunt de tot honest, orgullós de ser gracienc, ha causat un fort impacte entre els seus companys de la Fundació Hospital de Puigcerdà, així com a l’Hospital de la Cerdanya, amb qui mantenia una estreta relació. El president de la Fundació i alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, ha fet públic el següent comunicat: 

“Amb gran tristesa, lamento comunicar-vos el traspàs del nostre gerent, el Xavier Albalat, que malauradament ens ha deixat de manera sobtada avui dilluns.
Des de la Fundació Hospital de Puigcerdà lamentem profundament la seva partença, i el seu record restarà sempre entre nosaltres. Especialment, recordem el temps que ha estat al capdavant de la direcció de la nostra institució, i tot el treball que hi ha realitzat.
En aquests moments difícils, ens unim al dolor de la família, amics i persones properes, dolor que compartim tots aquells que formem part d’aquesta institució i que hem treballat amb ell”.

També el Consorci de Salut i Social, institució a la que pertanyia laboralment Xavier Albalat ha emès una nota amb el text següent: 

El CSC lamenta la mort del nostre company Xavier Albalat, que ha estat vinculat a la nostra institució durant molts anys amb diverses responsabilitats i essent un important actiu en la consultoria internacional desenvolupada per l'entitat. La darrera de les seves responsabilitats al CSC va ser al capdavant de la Gerència de la Fundació Hospital de Puigcerdà, institució amb la qual estava profundament compromès.
Al CSC el recordarem sempre per la gran feina feta i per la seva entrega en tot el que emprenia, sent un exemple de gran professional i millor persona. El record que ens deixa serà inesborrable.

Quan al setembre de l’any passat vaig anar a visitar a Xavier Albalat, el vaig trobar força satisfet de la seva feina i dels resultats que estava obtenint i sobretot de l’equip de gestió que havia anat construint al seu voltant, al que considerava fonamental en la consecució dels èxits econòmics. Se sentia orgullós de l’esforç que havien fet potenciant l’activitat privada de la Fundació, o de la creació del servei de Rehabilitació, fets que van propiciar els bons resultats econòmics assolits, i mostrava la seva preocupació pel futur, que segons ell defensava, passava forçosament per donar un contingut amb valor afegit als espais que havien quedat buits en l’edifici de la Fundació. Era un home il·lusionat per la feina que feia, i estava del tot abocat a assegurar la futura viabilitat econòmica de la Institució. 

Xavier Albalat era infermer. De fet, des que va deixar la direcció d’infermeria de l’Hospital d’Igualada, s’havia format en gestió fent diferents cursos en prestigioses escoles de negocis com EADA o ESADE i havia fet també un Màster de gestió a la UB. A nivell professional havia estat director d’infermeria de la Clínica Sant Josep de Manresa i de l’Hospital d’Igualada. Després es va integrar a l’equip del Consorci Hospitalari de Catalunya (avui Consorci de Salut i Social) on va participar en diferents projectes de consultoria a l’Estat espanyol i a Amèrica llatina, fins que va ser nomenat director de l’Hospital Sociosanitari de la Caixa de Catalunya a Vall d’Hebron. Posteriorment es va integrar al Grup IDC Salud en el que va desenvolupar diferents funcions de gestió en la Clínica del Vallès, la Clínica del Pilar de Barcelona i l’Hospital General de Catalunya a Sant Cugat. Al gener del 2016 es va incorporar com a gerent a la Fundació Hospital de Puigcerdà. Com a mostra de les seves inquietuds empresarials, dir que des de feia un parell d’anys, Xavier Albalat era el president del Clúster d’empresaris transfronterer de la Cerdanya.

Per aquelles contrastos de la vida, Xavier Albalat s’havia instal·lat a la muntanya però ell era un apassionat del mar. Va tenir durant molts anys un veler a Sitges, i la seva il·lusió era un cop jubilat comprar-se’n un on poder-hi viure i viatjar per mig món... Descansa en pau, amic Xavier, has navegat pels mars, i també per aquest país nostre al que has estimat tant. La  propera escala, Ítaca. Gràcies per la teva amistat.