dilluns, 11 de desembre de 2017

El debat sanitari vol incidir en la campanya electoral del proper dia 21


Tanmateix el dia de les eleccions el que està en qüestió és si guanya la força bruta, o guanya la democràcia; si s’accepta el 155, o es rebutja. El dia 21 va de democràcia i va de llibertats. El dia 21 va de dir NO als presos polítics.


Val a dir però, que a més, el dia 21 hi ha en joc el model d’escola catalana, la viabilitat del nostre sistema sanitari públic, o la llibertat d’expressió entre altres qüestions que s’hauran de dirimir.    



El proper dia 21 de desembre els catalans han de decidir moltes coses. La més important és sens dubte si estan d’acord o no amb que l‘article 155 continuï  encotillant la vida política de la societat catalana, i continuï pertorbant de forma molt greu el normal funcionalment de les institucions, també del departament de Salut. Una vegada decidit si s’accepta o no la vigència del 155, i en cas que aquest nefast article sigui rebutjat amb contundència pel poble de Catalunya, les eleccions del dia 21 han de servir també per restituir el govern legítim de Catalunya,  destituït per una decisió del govern espanyol èticament discutible i legalment qüestionable. Un triomf de les forces independentistes hauria d’implicar també l’alliberament dels presos polítics.

Ens agradi o no, aquest és el debat autèntic que les urnes han de resoldre el proper dia 21. És cert que les amenaces sobre Catalunya passen també per altres àmbits sens dubte importants: l’escola catalana està en evident perill segons qui guanyi aquestes properes eleccions, la llibertat d’expressió es veu limitada i condicionada als mitjans de comunicació públics de Catalunya i la sanitat pública pot resultar perjudicada si la cotilla del 155 continua limitant el poder de decisió de les autoritats sanitàries catalanes pel que fa a retribucions, contractacions de personal, compra d’equipaments, recursos per la recerca, etc. És evident doncs que als dos problemes inicials, indiscutibles i bàsics, en aquestes eleccions cal afegir-hi en un segon pla temes que són molt sensibles per a la població, i sens dubte, la sanitat és un d’ells.

Quins són els principals problemes que la sanitat pública té plantejats avui en dia? Estic segur que seriem molts els que coincidiríem assenyalant els següents:
  • Un pressupost insuficient
  • Les injustes retribucions del personal
  • L’envelliment de la població i les seves conseqüències que se’n deriven
  • Les llistes d’espera
  • La manca de professionals
  • La renovació d’equipaments i aparells de diagnòstic

Tots aquests problemes tenen un denominador comú: els diners que el país destina a pagar els serveis sanitaris públics. I per tant, una solució clara a nivell teòric seria aportar més diners a la sanitat. I com es pot aconseguir que la sanitat disposi de més pressupost? Aquesta pregunta ofereix diferents alternatives de resposta:
  • Apujar els impostos als  ciutadans per poder finançar aquest major pressupost. 
  • Incrementar el tant per cent del PIB destinat als serveis sanitaris públics. Aquesta alternativa passa obligatòriament per reduir el tant per cent del PIB que es destina a altres sectors productius, atès que el PIB és el que és. Tal com ha comentat en moltes ocasions l’exconseller de Salut Boi Ruiz, si el tant per cent del PIB que Catalunya destina a la sanitat pública és baix, és perquè altres sectors de l’activitat econòmica estan rebent un tant per cent del PIB superior al que els correspon. 
  • Implementar copagaments o tiquets moderadors de la demanada, que tenen el doble efecte de reduir lleugerament la pressió assistencial i proporcionar minsos ingressos addicionals. Tanmateix aquesta alternativa, si es fa, requereix afinar molt bé per evitar situacions socialment injustes i que puguin perjudicar a persones vulnerables.
  • O una combinació de tot plegat 

Sobre la base de millorar els recursos que la sanitat pública necessita, el Cercle de Salut ha organitzat un debat per avui mateix amb el títol “Polítiques de Salut i Propostes per al Desenvolupament del Sistema Sanitari” en el que els diferents partits polítics que es presenten a les eleccions exposaran els seus punts de vista sobre aquesta problemàtica. Els assistents podran escoltar les propostes que faran:

Marina Geli en representació de Junts per Catalunya; Alba Vergés representant a ERC; Jorge Soler en representació de Ciudadanos; Assumpta Escarp intervindrà en representació del PSC; Marta Ribas serà la representant de Catalunya, en Comú-Podem; i en representació de les CUP sembla que hi participarà Eulàlia Reguant que havia format part junt amb el conseller Comin i Lluís Llach de la comissió negociadora en matèria de sanitat dels acords d’investidura per la presidència de la Generalitat entre les CUP i Junts pel Sí. L’acte està previst que es celebri aquest dilluns dia 11 a les 7 de la tarda, a la sala d’actes de l’Hospital Sant Joan de Déu de Esplugues de Llobregat.


Més enllà de l’interès de les aportacions d’algun/a dels convidats, i més enllà que tots els problemes del sistema sanitari públic tenen com a solució més aportació de recursos al sistema, cal deixar clar que els catalans en aquests eleccions, que tenen un caràcter polític molt marcat, no prendran les seves decisions de vot en funció de les propostes en matèria de salut. Lamentablement l’experiència demostra que més enllà del que diuen els programes electorals, quan els partits aconsegueixen el poder, el programa es guarda al calaix i les promeses passen a la paperera de la història. La decisió del vot del dia 21 va de suport o rebuig al 155; la decisió del dia 21 va de restituir al govern legítim i dir NO als presos polítics i NO als polítics exiliats. La decisió del dia 21 va per tant de democràcia.        





dissabte, 9 de desembre de 2017

Wake up Europa !!! La sanitat catalana també era a Brussel·les


Un discurs polític i molt abraonat del conseller Comin: ...Us demano resistir i persistir; junts som molt forts, i junts guanyarem. Visca Catalunya !



Marxar de Brussel·les i deixar a les conselleres Ponsatí i Serret, als consellers Puig i Comin, i al president Carles Puigdemont allà... Una viatge de tornada amb el cor encongit




Brussel·les es va despertar el dijous dia 7 sota un fred que es feia notar. La pluja amenaçadora es va apiadar dels catalans que a primera hora ens acostàvem al “Parc du Cinquantenaire” uns provinents dels hotels i d’altres dels autocars que no paraven d’arribar a les immediacions del Parc. Mica en mica els espais s’anaven omplint de catalans amb les seves senyeres i el color groc envaïa tot el recinte i les seves immediacions. El Parc del Cinquantenari és un jardí immens que va ser construït a l’any 1880 en commemoració del 50è aniversari de la independència de Bèlgica i per tant era només pel seu origen el millor lloc de Brussel·les per concentrar als aproximadament entre 45.000 i 60.000 catalans (segons les policies belgues i estatal) que havien decidit acudir a la capital d’Europa per enviar diversos missatges als ciutadans de les antigues nacions del continent europeu, i als dirigents d’una Europa que en cap cas és, avui, l’Europa dels ciutadans.  

I entre els diversos missatges, cal assenyalar el d’un reduït grup de catalans que amb el lema “Salut Tots Junts a Brussel·les, en defensa del govern legítim i de les institucions catalanes” van fer acte de presència a la multitudinària manifestació. Lamentablement alguns no ens vàrem poder unir al grup perquè el punt de trobada que havien anunciat (la porta de la Gran Mosque de Bruxelles) no va ser on finalment el grup es va reunir, i per tant va resultar impossible contactar amb ells. Una llàstima. Una vegada finalitzada la manifestació els privilegiats organitzadors del grup  de Salut, varen tenir l’oportunitat de poder trobar-se amb el conseller Comin i fer-li arribar el suport i el caliu que molts altres ciutadans també hauríem volgut fer-li arribar. Però ja se sap; sempre hi ha qui s’aprofita de la força del col·lectiu en benefici propi.

La manifestació pacífica i festiva va arribar sense cap mena d’incident a la plaça Jean Rey de Brussel·les a tocar de les institucions de la Unió Europea i del despatx del Sr. Junker, on es va celebrar l’acte final amb la participació entre altres, dels membres del govern a l’exili. Atesa l’especificitat del blog, em centraré en la intervenció d’Antoni Comin legítim conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, que haig de dir que va fer el discurs més abraonat que mai li he sentit amb un fort contingut polític i de denuncia. La seva intervenció va ser molt ben valorada per la gent que m’envoltava. El resum del que va dir el conseller és el següent:

“Avui necessitàvem dir-vos coses; necessitàvem parlar amb vosaltres avui per dir-vos gràcies; gràcies per la força que ens doneu; tenim un compromís que és seguir endavant pel camí de la República. Us vull enviar tres missatges per a  tres interlocutors diferents.

El primer missatge per al govern espanyol: Tenéis miedo de que un juez belga diga la verdad; gobierno de España estás aterrorizados que la justicia belga diga que somos perseguidos por nuestras ideas políticas y que los presos son presos políticos y eso lo habría dicho la justicia belga, no nosotros. Tenéis miedo de un juez belga porque tenéis miedo a la democracia de la misma manera que tenéis miedo a las urnas porque sois unos fascistas que tenéis miedo de la democracia y del estado de derecho. Tenéis miedo de Catalunya porque Catalunya es un país de demócratas y la democracia siempre gana.

A Europa el segon missatge: Europa t’estàs jugant la teva ànima perquè Europa es va fundar entre altres coses, per garantir que no tornés mai més el totalitarisme al continent europeu; el combat a Catalunya és el combat entre la democràcia i el totalitarisme de l‘Estat espanyol. Europa te la jugues amb Catalunya, te la jugues amb el que facis davant dels cas català.

(En aquest punt les paraules del conseller Comin varen ser interrompudes per crits de “ni un pas enrere... ni un pas enrere... ni un pas enrere... que ell mateix va corejar amb la multitud present a la plaça Jean Rey).

I el tercer missatge als catalans: Us volem proposar un  pacte de reciprocitat; un compromís avui a Brussel·les i és el següent: per més dur que sigui el camí seguirem endavant. Un compromís tal que per moltes que siguin les dificultats dels propers dies mesos o anys seguirem endavant i assumirem sacrificis complicats. L’1  d’octubre hauria estat en va, el 27 d’octubre en va , la presó en va, el nostre exili en va sinó som capaços de seguir endavant i això no ens ho podem permetre. Si seguim endavant amb tots els sacrificis, els presos, els exiliats, res no haurà estat en va; l’1-O, el 27-O no seran en va i  seran la primera pedra sobre la que construirem el futur; seran la llavor de la nostra llibertat; la llavor de tot el futur que ens espera.

Nosaltres seguim sent el vostre govern. A nosaltres no ens destitueix el feixisme; ens destitueix la democràcia i mentre estiguem a l’exili no estarem destituïts; mentre estiguem a l’exili voldrà dir que el feixisme encara hi és present a Catalunya. Hem de seguir endavant siguin quines siguin les dificultats. Us demano resistir i persistir.  Junts som tan fots que junts guanyarem! Visca Catalunya!"

Va tancar les intervencions el president Puigdemont qui va agrair a tots els presents l’esforç immens que havien fet per desplaçar-se multitudinàriament fins a Brussel·les. Va ser aclamat al crit de President, President, President...


El més trist de tot va venir després, quan al pujar a l’autocar o als avions per tornar a Catalunya, alguns ens vàrem donar compte que nosaltres tornàvem a casa però ells, els nostres legítims governants es quedaven allà, i això va resultar definitiu per entendre la malignitat absoluta que el 155 ha fet a Catalunya, a la bona gent de Catalunya, a les nostres institucions i a la nostra sanitat que una vegada més ha volgut fer arribar al legítim conseller de Salut l’escalf dels catalans.